Andrés Vázquez de Sola
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1927 (96 anys) San Roque (Província de Cadis) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, caricaturista |
| Participà en | |
| 24 octubre 2017 | Andalusia pel diàleg |
Premis
| |
Andrés Vázquez de Sola és un caricaturista i dibuixant satíric nascut a San Roque (Cadis), el 25 de juliol de 1927.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a San Roque, a Cadis, el 1927, va mostrar amb assiduïtat les seves caricatures a Televisió Espanyola cap al seus inicis en un dels programes d'èxit de l'època: Noches del sábado.
Però un dia va fer una relliscada i va haver de fugir cap a França. De ser fill d'una família d'ordre havia passat a militant clandestí del PCE. Després de viure moltes vicissituds a París, on va fer diverses feines, i va estar a punt de morir al caure d'una bastida fent de manobre, Vázquez de Sola va començar a publicar els seus dibuixos a la revista Le Canard Enchainé, aconseguint un lloc destacat en aquesta revista,[2] i finalment es va convertir en tot un autor de prestigi per al públic francès, publicant al diari L'Humanité o a Le Monde Diplomatique.[3] Mai es desvinculà d'Espanya, i publicà diversos llibres denunciant el règim franquista i ridiculitzant Franco: La Franquíssima gràcia, El General Franquísimo, o Historia triste de un perro triste, entre d'altres. També publicà a Mundo Obrero, Interviú, La Tribuna de Marbella, El Cocodrilo, o a altres publicacions, on tingué problemes i censura.[4]
Quan va arribar la democràcia va tornar a Espanya, però molta gent s'havia oblidat d'ell. Va publicar a diverses revistes, i acabà plegant perquè no podia exercir la seva llibertat d'expressió. Unes caricatures contra Felipe Gonzàlez i l'Otan[5] el van portar a la banqueta dels acusats.[4] Sempre ha estat una veu crítica, contestàtaria, compromesa, coherent i honesta amb els seus ideals llibertaris i profundament democràtics. La seva sàtira ha incomodat poders de tots els colors.[6] Actualment, fa exposicions de caricatures i publica a la revista Mongolia i ha sigut el protagonista d'un documental sobre la seva vida.[7]
L'any 2016 li fou concedit el Premi Internacional d'Humor Gat Perich.[8]
Obres[modifica]
- La triste vie d'un homme triste (1968)
- La Franquíssima gràcia (1970)
- El General Franquísimo o la muerte civil de un militar moribundo (1971)
- Vida y muertes del general Franquísimo: la ascensión de un carro negro y un Carrero Blanco (1974)
- Caricatures (1975)
- Giscaricatures (1975)
- RIP General Franquísimo (1975)
- Vida sexual de Jesús, alias el Todo Poderoso (1975)
- Vida sexual del general franquísimo alias Paquita la culona (1975)
- Seré Franco o la perra vida de un perro flaco (1977)
- Caricaturas flamencas (1982)
- Federico García Lorca et ses amis, portraits par Vazquez de Sola (1986)
- Verdadera historia de mi tío el bienaventurado fray Diego de Cádiz (1987)
- Madrid Carigato (1989)
- Me cago en el Quinto Centenario 1492-1992 (1989)
- Las mujeres de mis sueños (1989)
- Virgo fidelis, virgo clemens, virgo potens y otros virgos (1990)
- Caricaturas (1995)
- Letras bastardillas (2003)
- República o "esto" (2004)
- Los cinco en punto de mira (2006)
- La madre negra (2008)
- Cenizas de un mar en llamas (2009)
- Cartas para leer a oscuras (2009)
- Jaque mate (2010)
- La Pepa y la Ilustración (2012)
- El polvo del camino y viceversa (2015)
- Córdoba eterna : savia y sabiduría (2016)
Referències[modifica]
- ↑ "Pintar y decir lo que me ha dado la gana lo he pagado hasta con cárcel"
- ↑ «La memoria grafica de la dignidad».
- ↑ «Andrés Vázquez de Sola».
- ↑ 4,0 4,1 «El comité de apoyo a Vázquez de Sola pide la modificación del Código Penal».
- ↑ «Vázquez de Sola, llamado a declarar ante el juez por unos dibujos contra la OTAN».
- ↑ «De Vazquez de Sola a la portada d'El Jueves». Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ «Vázquez de Sola, maestro de viñetistas y luchador por la libertad de expresión».
- ↑ «Vazquez de Sola, Premi Gat Perich». [Consulta: 2016].