Angelí Castanyer i Fons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAngelí Castanyer i Fons
Nom original(es) Angelino Castañer Fons Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1905 Modifica el valor a Wikidata
Huéneja (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort1974 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Valencianista d'Esquerra (1935–1939) Modifica el valor a Wikidata

Angelí Castanyer i Fons (Huéneja, 1905 - València, 1974) va ser un polític i poeta valencià. Tot i haver nascut a Andalusia de família valenciana, ben menut es va traslladar a València.[1] Després de la Guerra Civil es va exiliar a París, on va residir fins a l'any 1970, quan va tornar a València.[2]

Va ser col·laborador, entre d'altres, de les publicacions Germania (1924-1926),[1] Nostre Teatre, Taula de Lletres Valencianes, El Camí, i El País Valencià.[2] Va ser membre de l'equip director de la Societat Proa, creada a València el 1935 a iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra per a promoure activitats relacionades amb el català (cursets, conferències, edicions de llibres) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana i amb Galícia i el País Basc.[1] Durant la dècada del 1930 participà en el Centre d'Actuació Valencianista, sent un dels fundadors, i en el Partit Valencianista d'Esquerra.[1][2] L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló.[1] Comissariat per l'Ajuntament de València, va ser l'encarregat de negociar les adhesions de les corporacions municipals i provincials d'Alacant i Castelló de la Plana al projecte d'Estatut Autonòmic Valencià. Durant la guerra va ser comissari de la Conselleria de Cultura del Consell provincial de València,[1] així com membre de la Comissió permanent del Consell, en representació del Partit Valencianista d'Esquerra (1938).[1]

Va partir a l'exili amb el vaixell Stanbrook des del port d'Alacant.[1] En l'exili a París va continuar la seua activitat política i cultural.[1] L'any 1965 va formar part del Consistori de Mantenidors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'amfiteatre Richelieu de la Sorbonne.[1] L'any 1954 va publicar el recull poètic Miratge,[2] i torna a València el 1970.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Exiliats Il·lustrats. Manises: Fundación Movimiento Ciudadano, 2016, p. 20-21 (Catàleg de l'exposició editada per la Universitat de València). ISBN 978-84-945291-3-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Angelí Castanyer i Fons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angelí_Castanyer_i_Fons&oldid=30147381»