Anis Fuleihan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnis Fuleihan
Biografia
Naixement2 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, pianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Indiana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1148763 Musicbrainz: be235551-fd0d-4a2b-9d9f-026e86caa754 Discogs: 3844584 Find a Grave: 7974067 Modifica el valor a Wikidata

Anis Fuleihan (2 d'abril de 1900 - Palo Alto, Califòrnia,[1] 11 d'octubre de 1970)[2] va ser un compositor, director d'orquestra i pianista nord-americà d'origen xipriota.[3]

Natiu de Kyrenia, Fuleihan pertanyia a una família cristiana libanesa; va assistir a l'escola anglesa d'aquesta ciutat abans d'anar als Estats Units el 1915.[3] Es va establir a la ciutat de Nova York, prenent més classes de piano amb Alberto Jonás; també va ensenyar ell mateix composició en aquesta època. El seu debut de "Oriental Fantasies" al Aeolian Hall el 1919 va ser ben rebut.[4] Es va convertir en ciutadà dels Estats Units el 1925.[3]

Fuleihan va fer una gira pels Estats Units i l'Orient Mitjà des de 1919 fins a 1925, vivint un temps al Caire abans de tornar als Estats Units el 1928.[3] Reinstal·lat a Nova York, va començar a compondre música per a ballets muntats per diverses organitzacions de dansa contemporània; també va trobar feina com a director de ràdio en aquesta època. A partir de 1932 va treballar per a G. Schirmer, continuant en aquesta capacitat fins a 1939.[3] El 1945 va començar a ensenyar a la Universitat d'Indiana a Bloomington, Indiana,[3] on la compositora Mary McCarty Snow va ser un dels seus estudiants.[5] El 1953 va assumir la direcció del Conservatori de Beirut al Líban.[3] El 1962 va anar a Tunísia com a part d'un programa organitzat pel Departament d'Estat;[3] el 1963 va organitzar l'Orchestre Classique de Tunísia, on va romandre fins al 1965.[3]

Com a compositor, Fuleihan va cridar l'atenció d'Eugene Goossens, que va estrenar la seva Suite Mediterrània[3] i que va ajudar a rebre una beca Guggenheim. Va obtenir diverses comissions i llocs docents a l'Orient Mitjà.[3] La música de Fuleihan generalment evitava les estructures en sèrie, i va estar molt influenciada per la música popular de l'Orient Mitjà.[3] Una de les seves obres és un concert per a theremin, estrenat per la Filharmònica de Nova York amb Leopold Stokowski el 1945;[3] la solista va ser Clara Rockmore.[6]

Treballs[modifica]

Òpera
Orquestral
  • Suite mediterrània (1930; Cincinnati, març de 1935)
  • Pròleg al llibre de contes d'un nen (1932)
  • 2 simfonies: núm. 1 (Nova York, desembre de 1936) i núm. 2 (Nova York, febrer de 1967)
  • 3 concerts per a piano: núm. 1 (Saratoga Springs, Nova York, setembre de 1937), núm. 2 (1938) i núm. 3 (1963)
  • Fantasia per a viola i orquestra (1938)
  • 3 concerts per a violí (1930, 1965, 1967)
  • Fiesta (Indianapolis, desembre de 1939)
  • Sympbonie concertante per a quartet de corda i orquestra (Nova York, abril de 1940)
  • Concert per a 2 pianos i orquestra (Hempstead, Nova York, gener de 1941)
  • Epitbalamium per a piano i cordes (Filadelphia, febrer de 1941)
  • Concert per a theremin i orquestra (Nova York, febrer de 1945)
  • Invocació a Isis (Indianapolis, febrer de 1941)
  • Concert per a violí, piano i orquestra (1943)
  • Concert d'Ondes Martenot (1944)
  • 3 Serenades de Xipre (Filadelfia, desembre de 1946)
  • Rapsodia per a violoncel i cordes (Saratoga Springs, setembre de 1946)
  • Les piràmides de Gizeh, poema simfònic (1952)
  • Toccata per a piano i orquestra (1960)
  • Illes, suite simfònica (1961)
  • Concert per a flauta (1962)
  • Concert per a violoncel (1963)
  • Concert per a viola (1963)
  • Le Cor anglais s'amuse for English Horn and Strings (1969)[2]
Cambra
  • 5 quartets de corda' (1940-1967)
  • 14 sonates per a piano (1940-1968)
  • Obertura per a 5 vents (Nova York, 17 de maig de 1947)
  • Quintet de trompes (1959)
  • Quintet amb piano (1967)
  • Trio amb piano (1969)
  • Quintet de clarinet
  • Sonata per a violí
  • Sonata per viola
  • Sonata per a violoncel[2]
Vocal
  • Peces corals
  • Cançons[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ "Anis Fuleihan, 70, Musician is dead". New York Times. 13 October 1970. Retrieved 11 October 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 [enllaç sense format] https://www.bach-cantatas.com/Lib/Fuleihan-Anis.htm
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 "Anis Fuleihan (Composer, Arranger)". bach-cantatas.com. 2007-06-10. Retrieved 16 April 2010.
  4. ↑ "Anis Fuleihan Plays.; Young Syrian Pianist Gives Oriental Fantasies at His Debut". New York Times. 30 October 1919. Retrieved 16 April 2010.
  5. ↑ Cohen, Aaron I. (1987). International Encyclopedia of Women Composers. Books & Music (USA). ISBN 978-0-9617485-1-7.
  6. ↑ Ionisation". Amazon. Retrieved 16 April 2010. 7. Concerto for Theremin & orchestra Composed by Anis Fuleihan ... with Clara Rockmore
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anis_Fuleihan&oldid=33180120»