Anna, Princesa Reial i d'Orange
Anna del Regne Unit, també coneguda com a Anna de Hannover (Hannover (Alemanya), 2 de novembre de 1709 - La Haia, 12 de gener de 1759). Era la segona filla del rei de la Gran Bretanya Jordi II (1683-1760) i de Carolina de Brandenburg-Ansbach (1683-1737)
Va néixer al palau de Herrenhausen, i quan el seu avi Jordi Lluís de Brunsvic-Luneburg accedeix al tron de la Gran Bretanya sota la denominació de Jordi I, la família de l'Anna, que aleshores tenia cinc anys, es traslladà a viure a Anglaterra. El 30 d'agost de 1727 el seu pare, ja coronat rei, li concedeix el títol de Princesa Reial.
.svg)
Matrimoni i fills[modifica]
El 25 de març de 1734 es va casar a la capella reial del Palau de Saint James, a Londres, amb el Princep Reial Guillem IV d'Orange-Nassau[1] (1711-1751), fill de Joan Guillem d'Orange-Nassau (1687-1711) i de Maria Lluïsa de Hessen-Kassel (1688-1765). El matrimoni va tenir cinc fills:
- Príncep hereu nascut mort 1735
- Una filla nascuda morta (1736)
- Una filla nascuda morta (1739)
- Carolina d'Orange-Nassau (1743-1787), casada amb el príncep Carles Cristià de Nassau-Weilburg (1735-1788).
- Anna Maria d'Orange-Nassau (1746)
- Guillem V d'Orange-Nassau (1748-1806), casat amb la princesa Guillemina de Prússia (1751-1820).
Regència[modifica]
Quan el seu marit va morir el 1751, Anna va ser nomenada regent del seu fill Guillem, que tenia només 3 anys, càrrec que va exercir fins a la seva mort.[2] Inicialment, el seu govern es va caracteritzar per la prudència, però més tard esdevingué tirànica i capriciosa. Els rics comerciants d'Amsterdam no volien anar a la guerra pels interessos de Gran Bretanya, i juntament amb les garanties donades per Lluís XV de França, que no volia multiplicar els seus enemics, i que van ser els prussians els que van trencar la pau, va fer possible que Pieter Steyn declarés la República neutral en la Guerra dels Set Anys.[3] Després de la seva mort la regència va ser portada per la seva sogra Maria Lluïsa de Hessen-Kassel i pel duc Lluís Ernest de Brunsvic-Lüneburg.
Títols[modifica]
- Del 2 de novembre de 1709 al 27 de setembre de 1714: Sa Altesa Sereníssima la princesa reial de Hannover
- Del 27 de setembre de 1714 a l'11 de juny de 1727: SAR la princesa reial
- De l'11 de juny al 30 d'agost de 1727: SAR la princesa Anna
- Del 30 d'agost de 1727 al 25 de març de 1734: SAR la Princesa Reial
- Del 25 de març de 1734 al 22 d'octubre de 1751: SAR la princesa d'Orange
- Del 22 d'octubre de 1751 al 12 de gener de 1759: SAR la princesa regent de Frísia
Referències[modifica]
- ↑ Smith, Hannah. Georgian Monarchy: Politics and Culture, 1714-1760. Cambridge University Press, 2006, p. 46. ISBN 0521828767.
- ↑ Jackson, Guida M. Women Leaders of Europe and the Western Hemisphere. Xlibris Corporation, 2009, p. 32. ISBN 1469113546.
- ↑ Van Nimwegen, Olaf. De Nederlandse Burgeroorlog 1748–1815 (en neerlandès). Amsterdam: Prometheus, 2017, p. 31-34. ISBN 978-9035144293.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna, Princesa Reial i d'Orange |