Anorgàsmia
L'anorgàsmia és la inhibició recurrent i persistent de l'orgasme,[1] manifestada per l'absència després d'una fase d'excitació normal, i produïda per una estimulació que pugui ser considerada adequada en intensitat, duració i tipus. És, juntament amb la manca de desig, una de les disfuncions sexuals més comunes en la dona. Pot haver-hi anorgàsmia en l'home, però és menys freqüent i difícilment diagnosticada, ja que s'amaga rere el prejudici erroni que l'ejaculació és un orgasme.
Causes[modifica]
En la fisiologia de l'orgasme femení, intervenen més factors que en la del masculí, i per tant és més complexa. Per això, els trastorns de l'orgasme són molt més freqüents en les dones.[1] En elles, l'orgasme s'acompanya d'una sèrie de contraccions reflexes de certs músculs genitals localitzats a la vagina. Qualsevol malaltia o traumatisme en aquesta zona, igual que la ingesta de qualsevol droga, i àdhuc algun fàrmac concret, poden ser causes orgàniques que inhibeixin l'orgasme.
Tractament[modifica]
L'anorgàsmia és tractable i té un bon pronòstic, sempre que el pacient cooperi amb la terapeuta. El tractament és efectiu el 95% dels casos, xifra força elevada si es té en compte la magnitud del problema. El tractament de l'anorgàsmia va encaminat, en primer lloc, a:
- Eliminar les actituds negatives i prejudicis al voltant de la sexualitat en general, i de l'orgasme en particular.
- Millora de la relació, mitjançant la comunicació entre la parella.
- Programa d'habilitats sexuals, que consisteix en una sèrie d'exercicis específics per a aquesta disfunció.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Anorgàsmia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Godás, Teresa. «Disfunciones Sexuales». A: dirigido por, Juan Rodés, Josep Maria Piqué, Antoni Trilla. Libro de la salud del Hospital Clínic de Barcelona y la Fundación BBVA. Bilbao: Fundación BBVA, 2007, p.478-479. ISBN 9788496515338 [Consulta: 7 febrer 2014].