Anselm Cartañà i Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnselm Cartañà i Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2017 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista cultural Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSEAT S.A. Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anselm Cartañà i Gómez (Barcelona, 28 de gener de 1929 - Barcelona, 2017) va ser un important activista cultural que va participar en l'organització del moviment associatiu i cultural dels barris de Sants.

Biografia[modifica]

Electricista de professió, va treballar a la SEAT i com a professor a la seva escola d'aprenents.[1]

Ja de jove es va associar a la Unió Excursionista de Catalunya-Sants practicant regularment l'excursionisme. Membre de la Junta directiva en nombroses legislatures, en va ser president durant el període 1976-1980.

A inicis dels anys 1960, dins dels ambients liberals i progressistes de la Parròquia de Sant Medir, a la Bordeta, va participar activament en la creació i organització de l'Escola Proa, una de les primeres escoles del C.E.P.E.C. (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana).

L'any 1976 a l'escalf del Congrés de Cultura Catalana es creà a Sants el Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, federació territorial d'entitats, amb la missió de dinamitzar la vida associativa i social en aquests barris. Un altre cop apareix el seu nom com un dels impulsors i organitzadors d'aquesta supraentitat, que es legalitzà el 1984. En fou el president des del seu inici fins al 1992.[2][3]

També fou un dels impulsors dels cursos de català per adults organitzats en el districte.

Arxiu Històric de Sants[modifica]

Vinculat des de jove a l'Arxiu Històric de Sants, creat i custodiat per la Unió Excursionista de Catalunya (Sants), en va impulsar la seva represa i ampliació i va liderar durant la dècada dels 80 la cessió dels fons documentals a l'Ajuntament de Barcelona, procés que finalitzà el 1987. Posteriorment col·laborà activament en les tasques de recuperació i divulgació del coneixement històric i el patrimoni documental del barri de Sants, sent nomenat el 1992, Arxiver Honorari.[4]

Cal destacar la seva actuació insistent com activista cultural amb una participació activa com a difusor de la història del barri i el sentiment de pertinença d'una comunitat, aconseguint que el moviment veïnal pogués argumentar amb raons històriques i documentals algunes de les reivindicacions que efectuà a l'hora de reclamar espais urbanístics i equipaments, dels quals estaven tan mancats els nostres barris. En aquest sentit, cal destacar l'aportació a la campanya «Salvem Sants dia a dia» (1974), l'exposició «Sants retrospectiu» a la plaça de Sants (1975), o la col·laboració en els actes organitzats per recuperar les antigues Cotxeres de Sants per a l'ús dels veïns.

El procés de difusió va facilitar el coneixement de l'Arxiu en l'àmbit del barri i àdhuc de tota la ciutat. Aquesta va ser una de les raons per la qual les associacions de veïns van incorporar en les seves reivindicacions la de mantenir, dignificar i potenciar els arxius de barri. Aquesta exigència també va ser recollida per tots els partits polítics en els seus programes per a les eleccions municipals de l'any 1979.

Premis i reconeixements[modifica]

L'any 1997 l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Honor de Barcelona,[5] en la seva primera edició, per la seva vinculació al moviment associatiu el barri de Sants i la seva valuosa col·laboració amb l'Arxiu Històric de Sants.

El 2013 es va fer un acte públic de reconeixent i es va posar el seu nom a la sala de conferencies just al costat de l'Arxiu Municipal a la seu del Districte.

Referències[modifica]

  1. «Nadie es profeta en su tierra». SEAT Magazine, núm. 46, 1995.
  2. «Infosecretariat, Barcelona, núm. 29, octubre 2009». .
  3. ««L'arxiver mes activista» / Helena López, El Periódico, Barcelona, 30 d'abril de 2013 (https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20130429/larxiver-mes-activista-2378133)».+El Periodico de Catalunya, 3.
  4. «‹‹70 años con la historia de Sants a cuestas›› / M. Eugenia Ibáñez,». La Veu del Carrer, Barcelona, gener- febrer 2001, p. 25.
  5. «Medalles d'Honor de Barcelona 1997, Barcelona: Ajuntament, 1997, p. 18». .

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]