Antoni Nomen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1953 (70/71 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Premis | |
Antoni Nomen és un poeta català, nascut a Reus el 1953. Llicenciat en física i interessat en la didàctica de les ciències,[1] exercí com a professor de secundària. Molt actiu culturalment en els anys setanta,[2] després escriptor intermitent, ha participat en diverses activitats literàries,[3] entre les quals l’organització de múltiples lectures de poesia, de 2015 a 2022 dins l’entitat Terrabastall Poètic de Reus, i a partir de 2022 dins La rosa de ningú. D’ençà de 2014 manté el blog La pólvora del temps.
Amb Esquerpes o bucòliques guanyà el 2022 a Santanyí el Premi de poesia Vidal i Tomàs.[4]
Obra en prosa[modifica]
Ha publicat contes i articles a diferents mitjans (per exemple: Tele/eXpres, Revista del Centre de Lectura i Serra d'Or). Estudiós de l’obra dels escriptors Xavier Amorós i Miquel Escudero, ha dedicat al primer un llibre relatiu als seus recursos narratius i és editor de l’obra del segon.
Obra en vers[modifica]
La seva poesia primera, dispersa en llocs com són ara Ajoblanco[5] i Èpsilon,[6]s’inscriu a l’experimentació formal. A punt per ser imprès, l'editor li va retirar el primer llibre, Cairat amb antifaç, el 1976. El seu segon llibre, Mapa mut, premi Ciutat de Reus 1980, tampoc no va veure la llum, en aquest cas a petició pròpia. Així, va tenir la fortuna que la seva proposta lírica d’aquests anys desaparegués sense rastre. No del tot:[7] en va publicar una mostra a On gosi aturar-me (2004).
D’ençà del 2021 ha publicat part de la producció recent, la qual, segons Magí Sunyer, combina l'ortodòxia formal amb imatges i associacions mentals “que tenen la virtut de sorprendre i fer reflexionar, lògicament i estèticament, el lector”.[8] Jordi Llavina considera que "no hi ha res que sigui evident" en la poesia de Nomen, perquè "afronta el buit amb una actitud que no fa més fosca la gravetat, ben al contrari".[9]
Publicacions[modifica]
- On gosi aturar-me. Reus: Papers de la Font del Lleó, 2004 (Premi Martí Queixalós 2003) ISBN 84-690-0218-X.
- Xavier Amorós o el temps recuperat. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2017, ISBN 978-84-945335-7-0.
- Si això ha de durar. Valls: Cossetània, 2022 (Premi Decàlia 2021+1) ISBN 978-84-1356-152-3.
- Ja no és avui i encara no és demà. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2022 (Premi Ventura Gassol 2014) ISBN 978-84-17213-90-9.
- Esquerpes o bucòliques. Calonge: adiA, 2022 (Premi Vidal i Tomàs 2022) ISBN 978-84-124298-8-6.
- ESCUDERO, Miquel. Terres de llum (edició d'A. Nomen). Benicarló: Onada Edicions, 2023, ISBN 978-84-19606-35-8.
Referències[modifica]
- ↑ Balsells, Casas i Nomen. IX Encuentros de Didáctica de las Ciencias Experimentales. Tarragona: AEQT, 1989, p. 22.1-22.5.
- ↑ Gavaldà, Antoni. Història general de Reus, 5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192.
- ↑ Olesti, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs 2. Reus: Ajuntament, 1992, p. 485-486.
- ↑ «Marta Barceló, Antoni Nomen i Joan Deusa, guanyadors dels premis de teatre, poesia i narrativa de Santanyí de 2022». dBalears, 23-04-2022 [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ Ajoblanco, 6, 1975, pàg. 8.
- ↑ Èpsilon, quaderns de poesia, 1977, pàg. 43-44.
- ↑ Besora, Quim «Tres poetes discrets». Revista del Centre de Lectura, 8, 2003, pàg. 30-31.
- ↑ Sunyer, Magí «Presentació de Si això ha de durar, d’Antoni Nomen». Quaderns de Vilaniu, 81, 2022, pàg. 57-64.
- ↑ Llavina, Jordi «Som si som temps». La República, 02-04-2022, pàg. 39.