Antoni de Clariana i de Gualbes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1683  valor desconegut |
| Mort | 1756 (72/73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Família | Gualbes |
Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. El coronel Clariana era fill d'en Miquel Clariana-Seva i d'Ardena. Era Comandador de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta a Catalunya. El 1705, ell i el seu pare foren expulsats pel Lloctinent de Catalunya Francisco Fernández de Velasco, per ser progermànics.[1]
A l'arribada de l'Arxiduc d'Àustria Carles III foren els primers nobles de l'aristocràcia catalana a jurar-li obediència. El pare, Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena, fou un dels 8 membres de la Junta del Braç Militar de Catalunya nomenada per l'Arxiduc d'Àustria; N'Antoni fou nomenat Coronel del Regiment de cavalleria nº8 "Clariana", conegut pel seu nom.
Una versió esmenta que la unitat de cavalleria alçada per l'aleshores coronel Josep Moragues fou unida al Regiment del Coronel Clariana i de Gualbes.
El 1706, el coronel Clariana i de Gualbes i el seu pare, tot i la seva edat, lluitaren en la defensa de Barcelona. Sembla que el Coronel Clariana i de Gualbes caigué presoner en un dels atacs dels francesos.
El 1708 encapçalà la força terrestre que conquerí l'illa de Sardenya, i Jaume Carreras fou nomenat Sergent Major del Regiment. L'expedició estava sota el comandament de l'almirall Leake i comptava amb una força de 40 navilis anglesos. El 1709 participà en la Batalla de Montnegre contra els francesos. El 1711 (o 1710) el Coronel Clariana i de Gualbes es retirà del servei.
Deixà les unitats de cavalleria i passà al servei de la marina veneciana; com a membre de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta, participà en l'expedició per a deslliurar l'illa de Corfú (Grècia) del setge Turc i publicà un Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte de la guerra el 1731.[2][3][4] Traduí i publicà una Historia del reino de Argel, de Laugier de Tassy, a la qual afegí una detalladíssima descripció de la conquesta de la ciutat d'Orà per les forces borbòniques de Felip V, el 1733.
Referències[modifica]
- ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval. Antoni de Clariana i de Gualbes.
- ↑ Antonio de Clariana y Gualbes. Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste, y terraquea; facilitado con theoremmas, demonstraciones, y estampas, para la theorica, y practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel, 1731.