Antoni de Clariana i de Gualbes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni de Clariana i de Gualbes
Biografia
Naixement1683 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1756 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGualbes Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. El coronel Clariana era fill d'en Miquel Clariana-Seva i d'Ardena. Era Comandador de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta a Catalunya. El 1705, ell i el seu pare foren expulsats pel Lloctinent de Catalunya Francisco Fernández de Velasco, per ser progermànics.[1]

A l'arribada de l'Arxiduc d'Àustria Carles III foren els primers nobles de l'aristocràcia catalana a jurar-li obediència. El pare, Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena, fou un dels 8 membres de la Junta del Braç Militar de Catalunya nomenada per l'Arxiduc d'Àustria; N'Antoni fou nomenat Coronel del Regiment de cavalleria nº8 "Clariana", conegut pel seu nom.

Una versió esmenta que la unitat de cavalleria alçada per l'aleshores coronel Josep Moragues fou unida al Regiment del Coronel Clariana i de Gualbes.

El 1706, el coronel Clariana i de Gualbes i el seu pare, tot i la seva edat, lluitaren en la defensa de Barcelona. Sembla que el Coronel Clariana i de Gualbes caigué presoner en un dels atacs dels francesos.

El 1708 encapçalà la força terrestre que conquerí l'illa de Sardenya, i Jaume Carreras fou nomenat Sergent Major del Regiment. L'expedició estava sota el comandament de l'almirall Leake i comptava amb una força de 40 navilis anglesos. El 1709 participà en la Batalla de Montnegre contra els francesos. El 1711 (o 1710) el Coronel Clariana i de Gualbes es retirà del servei.

Deixà les unitats de cavalleria i passà al servei de la marina veneciana; com a membre de l'Orde Militar de Sant Joan de Malta, participà en l'expedició per a deslliurar l'illa de Corfú (Grècia) del setge Turc i publicà un Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte de la guerra el 1731.[2][3][4] Traduí i publicà una Historia del reino de Argel, de Laugier de Tassy, a la qual afegí una detalladíssima descripció de la conquesta de la ciutat d'Orà per les forces borbòniques de Felip V, el 1733.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]