Antonio de Gregorio Rocasolano
  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 abril 1873 Saragossa (Espanya) | ||||||||||||||
| Mort | 25 abril 1941 (68 anys) Saragossa (Espanya) | ||||||||||||||
 Rector de la Universitat de Saragossa | |||||||||||||||
| 1929 – 1931 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Religió | Catòlic romà | ||||||||||||||
| Formació | Universitat de Saragossa | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | Química | ||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Germans | Enrique Gregorio Rocasolano | ||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Antonio de Gregorio Rocasolano (Saragossa, 11 d'abril de 1873[1] - 25 d'abril de 1941) va ser un químic i acadèmic aragonès, catedràtic de Química general de la Universitat de Saragossa, ciutat en la qual va desenvolupar pràcticament tota la seva vida professional.[2]
Biografia[modifica]
Deixeble de Bruno Solano a l'Escola de Química de Saragossa, on es va llicenciar el 1892. Va completar la seva formació el 1893 amb un curs de Microbiologia impartit per Émile Duclaux a París,[3] doctorant-se a Madrid el 1897. El 1902 obté la càtedra de Química General de Barcelona, incorporant-se a la Universitat de Saragossa per a l'acompliment d'aquesta càtedra per permuta a l'any següent. El 1913 viatja a París per completar els seus estudis sobre l'alimentació del nitrogen per via bacteriana, gràcies a una pensió concedida per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.[4] A Saragossa va ser vicerector el 1921 i rector el 1929. Va ser president de la Reial Acadèmia de Ciències de Saragossa des de 1922 fins a 1932[5] i doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1923 va ser un dels amfitrions en una visita d'Albert Einstein a Saragossa.[6]
Després del cop d'estat de 1936 tingué un paper important en la configuració de la Universitat i la ciència durant el període franquista. Va ser nomenat president de la Comissió per a la Depuració del Personal Universitari (o Comissió “A”),[7][8] que tindrà la seva primera seu a Saragossa. Aquesta Comissió, formada inicialment per Rocasolano (Saragossa), Ángel González-Palencia Cabello (Madrid), Lorenzo Torremocha Téllez (Valladolid), Isaías Sánchez Tejerina (Valladolid) i Teodoro Andrés Marcos (Salamanca) va ser responsable de la separació de servei, sanció, inhabilitació o trasllat d'un gran nombre de professors de vàlua.[a 1]El 1938 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[10] El 1939 es crea el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per substituir la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques (JAE), i Rocasolano n'és nomenat vicepresident (1940). Rep també el 1940 la Gran Creu de la Orde Civil d'Alfons X el Savi. L'Institut de Química-Física del CSIC, successor de l'Institut fundat el 1932 gràcies al suport econòmic de Rockefeller i que fou centre científic espanyol capdavanter fins a la Guerra Civil, va ser reanomenat i es coneix avui com a “Institut Rocasolano”. Després de la seva defunció Rocasolano va ser lloat com a «capità de la Ciència espanyola, mestre preclar, falangista sencer en servei permanent i esperit selecte en la visió de l'ensenyament nacional».[11]
El pensament polític de Rocasolano està exposat en diversos materials. Durant la Segona República va ser membre del grup polític Acción Española, creat a partir de la revista del mateix nom.[12] Després de la guerra va participar en la construcció del discurs nacional-catòlic. El 1940 va ser un dels col·laboradors de l'obra col·lectiva Una poderosa fuerza secreta,[13] en el que es criticava la tasca de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).[14] Rocasolano en va dirigir fortes crítiques[15] i la JAE, que se centraven en la falta de suports al laboratori que fundés a Saragossa, al caràcter no directament aplicatiu de la recerca («poc aprofitable per a la indústria nacional o per a la producció del camp») i, finalment, al tòpic que la JAE «desarticula la nostra pròpia cultura, atacant-la a la seva base religiosa».
En la seva obra es troben estudis relacionats amb l'agricultura i l'alimentació nitrogenada de les plantes, així com amb cinètica i catàlisi de col·loides i el moviment brownià.[16] També s'han assenyalat les seves privilegiades relacions amb notables científics estrangers.[17] Va escriure, entre altres obres, Estudios químico físicos sobre la materia viva (2ª ed, 1917)[18] o Aportaciones bioquímicas al problema agrícola del nitrógeno (tres volums, 1933-1939). Va morir el 1941.[3]
Notes[modifica]
- ↑ Pedro Laín Entralgo va usar posteriorment per referir-se a aquesta depuració de la Universitat espanyola l'expressió «atroz desmoche»[9]
Referències[modifica]
- ↑ Cebollada, 1988, p. 194.
- ↑ Cebollada, 1988, p. 190.
- ↑ 3,0 3,1 Glick, 2005, p. 124.
- ↑ Cebollada, 1988, p. 195.
- ↑ «Antonio de Gregorio Rocasolano». Universidad de Zaragoza. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ Glick, 2005, p. 123, 130.
- ↑ Otero Carvajal, 2006, p. 71.
- ↑ Franco, F., Decreto núm. 66.- Disponiendo se lleve a cabo una revisión total en el personal de Instrucción Pública, por medio de las Comisiones que se crean. Ordre de 8 de novembre de 1936 (BOE 11 de novembre de 1936)
- ↑ Laín Entralgo, P., Descargo de Conciencia, Galaxia Gutemberg, 2003
- ↑ «Real Academia de Ciencias». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ Delegación Provincial de Educación Nacional de Zaragoza, Homenaje de los Colegios Oficiales de Licenciados y Doctores ... a la Memoria de D. Antonio de Gregorio Rocasolano, Zaragoza, E. Berdejo Casañal, 1941.
- ↑ Claret Miranda, 2006, p. 35.
- ↑ Varios autores, Una poderosa fuerza secreta, Editorial Española S.A., San Sebastián, 1940
- ↑ Gil Cremades, 2010, p. 117.
- ↑ Otero Carvajal, 2006, p. 68-72.
- ↑ Glick, 2005, p. 124-1256.
- ↑ Cebollada, 1988, p. 206-207, 209.
- ↑ Gregorio Rocasolano, 1917.
Bibliografia[modifica]
- Obres de Gregorio Rocasolano
- Gregorio Rocasolano, Antonio de. Estudios químico físicos sobre la materia viva. 2a edició. Zaragoza: Tipografía de Gregorio Casañal, 1917.
- Fonts secundàries
- Cebollada, José Luis «Antonio de Gregorio Rocasolano y la Escuela Química de Zaragoza». Llull. Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, 11, 21, 1988, pàg. 189-216. ISSN: 0210-8615.
- Claret Miranda, Jaume. El atroz desmoche. Barcelona: Crítica, 2006. ISBN 9788484327608.
- Gil Cremades, Juan José. «Los detractores aragoneses del institucionismo: El libro Una poderosa fuerza secreta: la institución libre de enseñanza (1940)». A: Mainer, José-Carlos (ed.). El Centro de Estudios Históricos (1910) y sus vinculaciones aragonesas (con un homenaje a Rafael Lapesa). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2010, p. 115-130. ISBN 978-84-9911-055-4.
- Glick, Thomas F. Einstein y los españoles: ciencia y sociedad en la España de entreguerras. 2ª. Madrid: Editorial CSIC, 2005. ISBN 9788400083588.
- Otero Carvajal, Luis Enrique. «La destrucción de la ciencia en España». A: La destrucción de la ciencia en España: depuración universitaria en el franquismo. Complutense, 2006, p. 15-72. ISBN 9788474918083.
- Bibliografia addicional
- Manuel Castillo Martos, Juan Luis Rubio Mayoral. Enseñanza, ciencia e ideología en España (1890-1950). Diputación de Sevilla - Vitela, 2014. ISBN 9788494243936.
- Castillo Martos, Manuel. «La visita de Einstein a España según los periódicos». A: E. Arias, E. Barroso, M. Pérez, M. J. Ruiz. Comunicación, historia y sociedad: homenaje a Alfonso Braojos. Universidad de Sevilla, 2001, p. 294 y ss. ISBN 9788447206698.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ricardo Royo Villanova |
Rector de la Universitat de Saragossa 1929-1931 |
Succeït per: Domingo Miral y López |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: José Marvá y Mayer |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 25 1938-1941 |
Succeït per: Enric de Rafael Verhulst |
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
- Químics aragonesos
- Rectors d'universitats d'Espanya
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva
- Alumnes de la Universitat de Saragossa
- Morts a Saragossa
- Doctors honoris causa per la Universitat de Tolosa
- Polítics saragossans
- Diputats aragonesos al Congrés dels Diputats