Aoom

Aoom

Fitxa
Direcció	Gonzalo Suárez
Protagonistes	Lex Barker Fernando Rey Craig Hill Teresa Gimpera i Flaquer Romy Luis Ciges Julián Ugarte Landa
Guió	Gonzalo Suárez i Gustavo Hernández
Música	Alfonso Sáinz
Fotografia	Francisco Marín
Muntatge	Maricel Batista
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1970
Durada	93 min
Idioma original	castellà
Color	Eastmancolor
Descripció
Gènere	drama, cinema de ficció especulativa, cinema experimental i cinema fantàstic

Aoom (La muñeca asesina) és una pel·lícula fantàstica espanyola del 1970 de caràcter experimental i avantguardista dirigida per Gonzalo Suárez. Un exercici fascinant, relat d'amor impossible amb humor, tragèdia i aventura, però d'extrema dificultat. Malgrat que no va arribar a exhibir-se en sales comercials actualment se la considera una pel·lícula de culte, considerada l'obra més brillant i alhora més incompresa del seu director.

Sinopsi

Aoom és aquest soroll que se sent quan no se sent res, murmura la veu en off en els primers segons de metratge. Ambientada a Astúries, l'actor Ristol, cansat de si mateix i del món, aconsegueix deslligar-se mentalment del cos que l'empresona i la seva ment acaba integrada en el d'una nina. La seva amant, Ana, s'alarma perquè no apareix i contracta un detectiu anglès perquè el busqui. Quan el seu cos mor, el grup busca en el bosc fins a trobar la nina. La mescla de gèneres, l'humor, la tragèdia i l'aventura conformen un relat d'amor impossible amb la càmera com a pinzellada, segons el seu propi director.

Repartiment

• Lex Barker... Ristol
• Teresa Gimpera... Ana
• Julián Ugarte ... Assassí
• Romy ... Mrs. Fisher
• Luis Ciges... Constantino
• Bill Dyckes ... Detectiu
• Gila Hodgkinson ... Horror Woman

Producció i estrena

Suárez va concebre la idea de la pel·lícula el 1968 a Luneray, a un poble de la Normandia, però finalment la va rodar a Astúries. Va finançar la filmació amb els beneficis que li va generar El extraño caso del doctor Fausto (1969), fou rodada en condicions precàries i sense guió, i com a protagonistes va contractar Lex Barker, conegut per substituir Johnny Weissmuller com a Tarzan, i a dues actrius muses de l'Escola de Barcelona, Teresa Gimpera i Romy. Aconseguí, però, que fos estrenada com a part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1970, on fou qualificada com a "broma pesada" per alguns crítics. El mateix Suárez, a les seves memòries El hombre que soñaba demasiado, arriba a dir que el president del jurat, Fritz Lang, va canviar el pegat a l'ull sa per tal de no veure-la. Tanmateix, va aconseguir que la veiés Sam Peckinpah, que era al festival presentant fora de concurs La balada de Cable Hogue, i que li va agradar molt. Gràcies a això es van fer amics.

Enllaços externs

• Gonzalo Suárez, a golpes contra el realismo, El Cultural, 28 de juny de 2019