Arístides Mestres i Oñós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArístides Mestres i Oñós
Biografia
Naixement1850 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1899 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, narrador Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Oriol Mestres i Esplugas Modifica el valor a Wikidata
GermansApel·les Mestres i Oñós Modifica el valor a Wikidata

Arístides Mestres i Oñós (Barcelona, 1850 - Montmeló, 29 d'agost de 1899)[1] va ser un poeta i narrador català. Nascut en una família de mestres de cases i arquitectes. Era fill de l'arquitecte de la Ciutat Comtal Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà del també artista Apel·les Mestres i Oñós.[2][3]

Al llarg de la seva vida va col·laborar en diverses publicacions com el diari generalista La Vanguardia, el setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa i la Revista técnica de infantería y caballería.[3][4] Combinà la seva tasca literària amb l'elaboració d'un manual d'escacs i un altre d'esgrima.[5] Signà amb diversos pseudònims com "Martí-Ricart", "Martín Ricart" i Miquelet M.[3]

Entre la seva creació destaca el poema realista Lo món (subtitulat Poema filosòfic en tretze cants) publicat el 1880 que s'enquadra dins de la poesia narrativa popular del darrer quart del segle xix. Escrit seguint el català que ara es parla, és un text metaliterari i autoreferencial. Segons Josep Maria Domingo i Anna Llovera, és una rèplica pugnaç a l'Atlàntida de Jacint Verdaguer i es presenta com a contramodel seu.[6]

Obra[modifica]

Mestres escrigué el següent llistat d'obres al llarg de la seva carrera literària:[3]

  • Qüentos de joventut (1875)
  • La Fuente de las salamandras (1880?)[7]
  • El Telescopio (1880?)[7]
  • Poemas, fábulas, quentos, novelas. Cuadros de l'escola realista en catalá modern (1880)
  • Los Viajeros del Far-West[8]
  • Historia de unos emigrantes (1880)
  • Los tiradores de Alert-Ville (1880)
  • Misterios de las praderas (1893; il·lustrada per ell mateix)[8]

Referències[modifica]

  1. «Ayer falleció en Montmeló...». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias: Edición Noche, 30-08-1899, pàg. 3.
  2. «Arístides Mestres i Oñós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Arístides Mestres i Oñós». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Ossorio y Bernard, Manuel. Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, Volum 1 (en castellà). Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 277. 
  5. «Arístides Mestres i Oñós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Domingo, Josep Maria; Llovera, Anna. De realisme: Aproximacions i testimonis Volumen 9 de El Vuit-cents. Punctum, 2013, p. 225-229. ISBN 9788494069499. 
  7. 7,0 7,1 «Arístides Mestres i Oñós». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 13 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 «Misterios de las pradera». La Vanguardia, 18-02-1893, pàg. 1-2.