Atenció a la dependència a Mèxic
L'atenció a la dependència a Mèxic es caracteritza per una absència de la intervenció i prevenció de la dependència funcional en la gent gran.[1] La responsabilitat institucional queda establerta en la Llei dels Drets de les Persones Adultes Majors de 2012 i és una feina que sol assumir un familiar.[2] L'atenció a la dependència es troba distribuït en diferents recursos d'àmbit públic (a nivell federal, estatal i municipal) i privat (convenis amb centres, seguretat social, centres de salut i altres).[3]
Segons dades de 2011, del total de la població dependent, solament 68,8% té dret als serveis de salut. Tampoc per part de la normativa hagut una reacció per a la millora de l'atenció a la dependència al país.[4] Les dades de 2011 demostren que la situació de dependència és una situació que prevaleix i que augmenta la càrrega familiar, trobant-se els cuidadors amb pressions pels llaços familiars i la solidaritat familiar.[5]
Cuidador[modifica]
El cuidador principal sol ser un familiar. No rep salari ni jornada laboral.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Hernández Rodríguez i Fuente Robles, 2016, p. 300.
- ↑ 2,0 2,1 Hernández Rodríguez i Fuente Robles, 2016, p. 302.
- ↑ Hernández Rodríguez i Fuente Robles, 2016, p. 318.
- ↑ Hernández Rodríguez i Fuente Robles, 2016, p. 303.
- ↑ Hernández Rodríguez i Fuente Robles, 2016, p. 315.
Bibliografia[modifica]
- Hernández Rodríguez, Saúl; Fuente Robles, Yolanda María de la «Análisis competencial de la atención a la dependencia en los adultos mayores desde el ámbito institucional de México». Gest. polít. pública, 25, 1, 2016, pàg. 299-334. ISSN: 1405-1079.