Atmosfera de la Lluna
L'atmosfera de la Lluna és molt tènue i insignificant en comparació amb la de la Terra: té menys d'una cent trilionèsima part de la densitat de l'atmosfera terrestre al nivell del mar. Per la gran majoria d'aplicacions pràctiques, es considera que la Lluna està envoltada per un buit.
Fonts[modifica]
Una de les fonts de l'atmosfera lunar és la desgasificació: l'alliberament de gasos com ara radó i heli que provenen de la desintegració radioactiva a l'escorça i el mantell. Una altra font important és el bombardeig de la superfície lunar per part de micrometeorits, el vent solar i la llum del Sol, en un procés conegut com a polvorització catòdica.[1] Els gasos alliberats per la polvorització poden:
- tornar al regòlit a causa de la gravetat de la Lluna;
- perdre's en l'espai a causa de la pressió de radiació solar o, si els gasos estan ionitzats, ser enduts pel camp magnètic del vent solar.
Composició[modifica]
S'han detectat els elements sodi (Na) i potassi (K) per mitjà de mètodes espectroscòpics basats en la Terra, mentre que s'ha deduït la presència dels isòtops radó-222 i poloni-210 mitjançant dades obtingudes de l'espectròmetre de partícules alfa del Lunar Prospector.[2] L'argó 40, heli-4, oxigen i/o metà (CH₄), nitrogen gas (N₂) i/o monòxid de carboni (CO), i diòxid de carboni (CO₂) foren identificats per detectors presents als vestits dels astronautes del programa Apollo.[3]
L'abundància mitjana durant el dia dels elements coneguts en l'atmosfera lunar, en àtoms per centímetre cúbic, és la següent:
- Argó: 40.000
- Heli: 2.000-40.000
- Sodi: 70
- Potassi: 17
- Hidrogen: menys de 17
Això dona un total d'aproximadament 80.000 àtoms per centímetre cúbic, una quantitat lleugerament més elevada que la que es creu que hi ha a l'atmosfera de Mercuri.[4] Tot i que supera de llarg la densitat del vent solar, que habitualment és de només uns quants protons per centímetre cúbic, és pràcticament un buit en comparació amb l'atmosfera terrestre.
De fet, sovint es considera que la Lluna manca d'atmosfera, car no pot absorbir quantitats mesurables de radiació, no sembla tenir capes o autocirculació i necessita ser reposada constantment a causa de l'alta velocitat en què l'atmosfera es perd a l'espai (el vent solar i la desgasificació no són parts principals de l'atmosfera de la Terra ni de cap atmosfera estable coneguda).
La Lluna també podria tenir una tènue "atmosfera" de pols levitada electroestàticament. Vegeu pols lunar per més detalls.
Referències[modifica]
- ↑ P. Lucey i 17 coautors «Understanding the lunar surface and space-Moon interactions». Reviews in Mineralogy and Geochemistry, 60, 1, 2006, pàg. 83–219. DOI: 10.2138/rmg.2006.60.2.
- ↑ S. Lawson, W. Feldman, D. Lawrence, K. Moore, R. Elphic i R. Belian «Recent outgassing from the lunar surface: the Lunar Prospector alpha particle spectrometer». J. Geophys. Res., 110, E9, 2005, pàg. E9009. DOI: 10.1029/2005JE002433.
- ↑ S. Alan Stern «The Lunar atmosphere: History, status, current problems, and context». Rev. Geophys., 37, 4, 1999, pàg. 453–491. Arxivat de l'original el 2011-06-06. DOI: 10.1029/1999RG900005 [Consulta: 25 març 2010]. Arxivat 2011-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ Adaptat de Stern, S.A. (1999) Rev. Geophys. 37, 453
Vegeu també[modifica]
La Lluna | ||
|---|---|---|
| Característiques físiques |  | |
| Òrbita | ||
| Superfície |
| |
| Ciència | ||
| Exploració | ||
| Temes relacionats |
| |
| Fases / Ocurrència | ||
