August Vidal i Roget
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1909  Llagostera (Gironès) |
| Mort | 1976 (66/67 anys) |
August Vidal i Roget (Llagostera, 1909 - Barcelona, 1976)[1] va ser professor de literatura i pedagog i ha estat un dels traductors del rus més prestigiosos al costat d'Andreu Nin.[2]
Biografia[modifica]
Als 13 anys marxà a Girona per exercir de barber i estudiar a la Normal.[3] Més tard estudià Pedagogia i Psicologia a Madrid i el 1933 va guanyar una beca per estudiar a Alemanya, mentre Hitler ascendí al poder.[3] Es va afiliar a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), arribant a formar part de la seva comissió executiva.[4] Va ser delegat de la Internacional de Treballadors de l'Ensenyament a París el 1936. Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir al PCE. Durant la contesa va ser comissari polític de la 45a Divisió internacional,[5] així com d'altres unitats militars.[a]
La seva vinculació política al bàndol dels derrotats en la Guerra Civil Espanyola va fer que s'exiliés a l'URSS, on es va casar amb Aquilina Fernàndez.[9] A l'URSS donà classes de llengua castellana en diversos instituts i després a la universitat.[3] Va retornar a Llagostera el 29 de maig de 1957.[9] Patí la marginació dels exiliats i un any després marxà a Barcelona. El 1976 va ser convidat pel Bell Matí per a pronunciar una conferència però fou prohibida.[3]
Obra[modifica]
Va traduir del rus Dostoievski (les obres completes), Txékhov, Gogol, Gorki, Pasternak, Soljenitsin i Tolstoi, entre d'altres, a més d'obres de filosofia, ciència, ciències socials i periodisme.[2] També va col·laborar en la traducció de llibres de l'alemany al castellà amb el psicòleg Ferenc Oliver Brachfeld, que visità Llagostera el 1933.[3]
Notes[modifica]
- ↑ Segons Santiago Álvarez, hauria estat comissari de la 1a Divisió[6] i del XII Cos d'Exèrcit.[7] Segons Engel, també hauria estat comissari del XXI Cos d'Exèrcit.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «August Vidal i Roget». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Ventura, Joan «Llagostera fa justícia a l'August Vidal». ElPuntAvui, 12-10-2011 [Consulta: 24 agost 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Grau i Ferrando, Dolors. Llagostera. Olot: Diputació de Girona, 1987, p. 72 (Quaderns de la Revista de Girona, 10). ISBN 978-84-86377-27-4 [Consulta: 3 agost 2014].
- ↑ Luis Martín, 2002, p. 23n.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 116.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 386.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 203, 308.
- ↑ Engel, 1999.
- ↑ 9,0 9,1 Ramionet, Enric. August Vidal. Entre Llagostera i Moscou. Una història personal dins la història del segle XX. Llagostera: Ajuntament de Llagostera. Arxiu Municipal, 2011. ISBN 978-84-937089-5-5.
Bibliografia[modifica]
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.