Avesgald de Bellême
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1036 (Gregorià)  |
| Bisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Família | |
| Pares | Ives I de Belleme i Godehildis (en)  |
| Germans | Yves II de Bellême (fr) i Guillem I de Bellême |
Avesgald de Belleme fou bisbe de Le Mans, successor del seu oncle Sigefroi de Bellême (germà d'Ives I de Bellême).
Era fill d'Ives I de Belleme i la seva esposa Godequilda. Va succeir el seu oncle el 995. A diferència d'altres membres de la seva casa és considerat virtuós. Es va enfrontar al comte Heribert I del Maine anomenat "Despertagos" que tenia pretensions sobre els drets eclesiàstics. Atacat pel comte es va refugiar al castell de Deuilly on fou assetjat i va haver de fugir al territori del seu germà Guillem I de Bellême on va excomunicar a Heribert. El seu germà, senyor d'Alençon i de Perche, es va posar al seu costat va enviar als seus fills Robert i Folc a assolar el Maine però Heribert va rebre ajut del nou duc de Normandia Robert el Magnífic[1] i va derrotar els invasors a la batalla de Ballon en què va morir el fill Folc (que era el primogènit) i Robert fou fet presoner; Guillem va morir del disgust al saber la notícia (vers 1028). Un temps després el bisbe es va reconciliar amb Heribert, li va aixecar l'anatema i va tornar al comtat del Maine on va fer nombroses construccions.
Robert, quan fou alliberat, esdevingut senyor d'Alençon i Bellême, va continuar la guerra contra Heribert i li va arrabassar el castell de Ballon, però per poc temps doncs el comte el va recuperar amb ajut del duc de Normandia i va tornar a caure presoner, restant tancat al castell de Ballon durant dos anys. Els nobles de Perche i Alençon van reunir un exèrcit manat per Guillem Giroir per alliberar-lo, i van poder derrotar a les tropes del Maine, matant a diversos nobles fidels al comte; per això els partidaris del comte van executar a Robert.
A la seva mort el 1036 el va succeir el seu parent Gervasi, fill d'Aimó senyor de Chateau-du-Loir i de Hildeburga que era la filla d'Ives I de Bellême.
Notes[modifica]
- ↑ després de Ricard II fou duc durant un any Ricard III i llavors va pujar al tron Robert
Referències[modifica]
- Histoire des évêques du Mans, par un ancien Bénédictin de St-Maur, a Google Llibres