BH dels Llebrers
BH dels Llebrers (BH Canum Venaticorum) és un estel variable en la constel·lació dels Llebrers, els gossos de caça.[8][9] La seva magnitud aparent mitjana és +4,93 —la vuitena més brillant en la seva constel·lació— i es troba a 145 anys llum del sistema solar.
Característiques[modifica]
BH dels Llebrers és un estel binari proper amb un component principal que és un estel amb línies metàl·liques de tipus espectral A6m, abans catalogat com subgegant de tipus F2IV.[10][9] La seva temperatura efectiva és de 6750 - 7000 K i la seva massa és aproximadament un 50 % major que la massa solar. Més gran que el Sol, el seu radi pot estar comprès entre 2,60 i 3,10 radis solars —la xifra varia segons la font consultada— i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 14 km/s.[11][12]
Les característiques de l'estel acompanyant són poc conegudes. Es pensa que pot ser un subgegant taronja de tipus K2IV amb una temperatura entre 4600 i 5000 K. Quant a la seva massa, diverses fonts la situen en l'ampli rang comprès entre 0,42 i 0,85 masses solars, mentre que el seu radi pot ser de 3,3 a 4 vegades el del Sol.[11]
BH dels Llebrers té un període orbital de 2,6132 dies, i la seua l'òrbita lleugerament és excèntrica (ε = 0,04).[13] La seva edat s'estima en 1300 milions d'anys i presenta una metal·licitat una mica baixa, unes 3/4 parts de la qual té el Sol.[12]
Variabilitat[modifica]
BH dels Llebrers és un variable RS Canum Venaticorum amb una lluentor que varia entre magnitud +4,94 i +5,10. Aquests estels posseeixen cromosferes actives i emeten gran quantitat d'energia en forma de raigs X. Entre els estels que estan a menys de 50 parsecs del sistema solar, BH Canum Venaticorum és un dels més brillants en aquesta regió de l'espectre; la seva lluminositat en raigs X és de 52,75 × 1022 W, comparable a la de λ Andromedae o TZ Coronae Borealis.[14] A més, és brillant i actiu com radiofont.[15]
Referències[modifica]
- ↑ «MK classifications of spectroscopic binaries». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 23-12-2008, pàg. 117–118. DOI: 10.1088/0067-0049/180/1/117.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ V* BH CVn -- Variable of RS CVn type (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 BH Canum Venaticorum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Abt, Helmut A. «MK Classifications of Spectroscopic Binaries». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 117-118.
- ↑ 11,0 11,1 Eker, Z.; Ak, N. Filiz; Bilir, S.; Doğru, D.; Tüysüz, M.; Soydugan, E.; Bakış, H.; Uğraş, B.; Soydugan, F.; Erdem, A.; Demircan, O. «A catalogue of chromospherically active binary stars (third edition)». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1722-1726.
- ↑ 12,0 12,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 727-732.
- ↑ Makarov, Valeri V. «The 100 Brightest X-Ray Stars within 50 Parsecs of the Sun». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1996-2008.
- ↑ Boboltz, D. A.; Fey, A. L.; Puatua, W. K.; Zacharias, N.; Claussen, M. J.; Johnston, K. J.; Gaume, R. A. «Very Large Array Plus Pie Town Astrometry of 46 Radio Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 906-916.