Barringerita
 Barringerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe,Ni)₂P |
| Epònim | Daniel Moreau Barringer |
| Localitat tipus | Meteorit d'Ollague, Ollague, Província de Nor Lípez, Departament de Potosí, Bolívia. |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.11 |
| Dana | 1.1.21.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,87Å; c = 3,44Å; |
| Grup puntual | 6 m2 - ditrigonal dipyramidal* |
| Color | blanc |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,92 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Impureses comunes | Co, Cr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-037 |
| Símbol | Bgr |
| Referències | [1] |
La barringerita és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de la barringerita. S'anomena així per Daniel Moreau Barringer, un dels principals impulsors de la teoria que assenyalava que el cràter Meteor (Arizona, EUA) era d'origen meteorític.[1]
Classificació[modifica]
La barringerita es troba classificada en el grup 1.BD.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; B per a Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs i D per a Fosfurs; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: schreibersita, niquelfosfur, monipita, florenskiïta, allabogdanita, andreyivanovita i melliniïta. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.1.21.1.[1]
Característiques[modifica]
La barringerita és un mineral de fórmula química (Fe,Ni)₂P. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. El mineral es troba en bandes d'uns 10 o 15 µm d'amplada, i un centenar de micres de llarg, formades per grans individuals de menys d'una micra de diàmetre.[1]
Formació i jaciments[modifica]
El mineral ha estat descrit al meteorit d'Ollague (Bolívia), un meteorit de ferro i níquel, en el contacte entre schreibersita i troilita. S'ha descrit en altres llocs com ara Rússia, Ucraïna, Letònia, els EUA, Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Oman, Jordània, Líbia, Armènia i Canadà.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Buseck, P. R. (1969): Phosphide from meteorites: barringerite, a new iron-nickel mineral. Science 165, 169-171. - American Mineralogist (1970), 55, 317 (abstract).
- Carlsson, B., Gölin, M. and Rundqvist, S. (1973): Determination of the homogeneity range and refinement of the crystal structure of Fe2P. Journal of Solid State Chemistry 8, 57-67.
- Fujii, H., Komura, S., Takeda, T., Okamoto, T., Ito, Y. and Akimitsu, J. (1979): Polarized neutron diffraction study of Fe2P single crystal. Journal of the Physical Society of Japan 46, 1616-1621.
- Chen Kegiao, Jin Zaimiao and Peng Zhizhong (1983): The discovery of iron barringerite (Fe2P) in China. Scientia Geologica Sinica, 199-202 (in Chinese with English abstract). - American Mineralogist (1984), 69, 407 (abstract). - Mineralogical Abstracts (1984), 35, 186-187 (abstract).
- Brandstätter, F., Koeberl, C. and Kurat, G. (1991): The discovery of iron barringerite in lunar meteorite Y-793274. Geochim. Cosmochim. Acta 55, 1173-1174.
- Bulletin de la Société française de Minéralogie et de Cristallographie 98, 289-293.
- Anthony, J. W. et al. (1997): Handbook of Mineralogy, Vol. 3, 44.
- Nazarov, M. A., Kurat, G., Brandstaetter, F., Ntaflos, T., Chaussidon, M., & Hoppe, P. (2009). Phosphorus-bearing sulfides and their associations in CM chondrites. Petrology, 17(2), 101-123.