Bart de Wever
 Bart de Wever, el 2014  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Bart Albert Liliane De Wever 21 desembre 1970 (53 anys)Mortsel (Bèlgica) |
| Membre del Parlament flamenc | |
| 18 juny 2019 – Circumscripció electoral: Circumscripció electoral d'Anvers | |
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
| 25 maig 2014 – 25 maig 2019 Circumscripció electoral: Circumscripció electoral d'Anvers | |
Mayor of Antwerp (en)  | |
| 1r gener 2013 – | |
| Community senator (en) | |
| 13 juliol 2010 – 2 gener 2013 | |
| Membre del Parlament flamenc | |
| 30 juny 2009 – 24 maig 2014 Circumscripció electoral: Circumscripció electoral d'Anvers | |
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
| 10 juny 2007 – 29 juny 2009 Circumscripció electoral: Circumscripció electoral d'Anvers | |
| Membre del Parlament flamenc | |
| 6 juliol 2004 – 27 juny 2007 Circumscripció electoral: Circumscripció electoral d'Anvers | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Flamenc |
| Formació | KU Leuven |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i nacionalisme |
| Lloc de treball | Anvers |
| Ocupació | Historiador |
| Partit | N-VA |
| Família | |
| Germans | Bruno De Wever |
   | |
Bart Albert Liliane de Wever (ˈbɑrt də ˈʋeːvər; Mortsel, província d'Anvers, Flandes, 21 de desembre de 1970) és un polític flamenc a Bèlgica, president del partit nacionalista Nieuw-Vlaamse Alliantie, que reclama la independència de Flandes dins la Unió Europea.
Biografia[modifica]
Té una llicenciatura en història amb capacitació per a ensenyar en secundària per la Universitat Catòlica de Leuven. Durant els anys d'estudiant fou membre de la Liberaal Vlaams Studentenverbond (Lliga Liberal Flamenca d'Estudiants) i de la Katholiek Vlaams Hoogstudentenverbond (KVHV, Lliga Catòlica d'Estudiants Flamencs), treballant com a editor dels seus òrgans Tegenstroom (a Anvers) i Ons Leven (a Lovaina). Ha treballat com a col·laborador científic en la 'Nieuwe Encyclopedie van de Vlaamse Beweging (Nova Enciclopèdia del Moviment Flamenc), participant en la redacció dels articles corresponents al Taal Aktiekomitee, Vlaams Blok i Vlaamse Militanten Orde, entre altres. També va començar una tesi doctoral sobre la formació del Partit Nacional Flamenc després de la guerra, però va abandonar aquesta tesi per dedicar-se a la política.
A les eleccions regionals belgues de 2004 va ser elegit diputat del Parlament Flamenc i president de la N-VA amb el 95% dels vots (era l'únic candidat). A les eleccions legislatives belgues de 2007 va ocupar el segon lloc en la llista conjunta CD&V - N-VA dirigida per Inge Vervotte al districte d'Anvers i va ser elegit diputat. A les eleccions regionals belgues de 2009 va renovar el seu escó al Parlament Flamenc. A les eleccions legislatives belgues de 2010 va ser elegit senador amb 785.771 vots preferencials, mentre que el seu partit es va convertir en el partit més votat de Bèlgica. Prendrà seient com a senador de la Comunitat Flamenca de Bèlgica.
El 17 de juny de 2010 va rebre del rei Albert II de Bèlgica l'encàrrec de ser formador del nou Govern Federal de Bèlgica però no va reeixir a establir un compromís.
Càrrecs públics[modifica]
- Membre del consell de districte de Berchem (1996-1997)
- Membre del Parlament Flamenc (2004-2007)
- President de la N-VA (2004-)
- Membre de la cambra de Representants de Bèlgica (2007 -)
- Membre del Consell municipal d'Anvers (2007-)
Opinions[modifica]
El 2008, mentre era entrevistat en un programa matinal de televisió, va declarar que:
- "Crec que no hi ha una minoria de parla francesa a Flandes, sinó que hi ha immigrants que s'han d'adaptar. Demanem als marroquins i als turcs que ho facin. No els dic 'n'hi ha molt de vosaltres, així que l'àrab es convertirà en llengua oficial'. Això seria una bogeria."
També és un admirador del filòsof irlandès conservador Edmund Burke i del seu conservadorisme. Les seves idees també estan influenciats per l'escriptor britànic Theodore Dalrymple.
Controvèrsia[modifica]
El Vlaams Belang ha intentat dificultar la seva carrera política fent pública una fotografia seva de 1996 que el presenta al costat del líder del Front Nacional francès, Jean-Marie Le Pen en una conferència organitzada pel Vlaams-Nationale Debatclub a Anvers.[1] De Wever va explicar la seva presència dient que "en una democràcia, tots han de tenir el dret a expressar la seva opinió, tot i que és una opinió que detesto. I jo sempre prefereixo tenir la meva informació de primera mà i no pas d'una manera filtrada". També ha negat tenir qualsevol vincle amb l'extrema dreta, però hi ha qui qüestiona la sinceritat de les seves explicacions.[2] La fotografia va ser presentada a la pàgina web de Filip Dewinter.
L'octubre de 2007, com a reacció a la disculpa de l'alcalde d'Anvers, Patrick Janssens, a la col·laboració de la seva ciutat a la deportació de jueus durant la Segona Guerra Mundial, Bart De Wever, va dir que:
- "Anvers no va organitzar la deportació dels jueus, era víctima de l'ocupació nazi… Els que estaven en el poder en el moment va haver de prendre decisions difícils en temps difícils. No trobo que sigui pas valent estigmatitzar-los ara."[3]
Més tard va demanar disculpes als jueus d'Anvers.[4] Arran d'aquests esdeveniments, en una tribuna publicada a Le Monde, l'escriptor francòfon belga Pierre Mertens va dir que [Bart De Wever va ser] un "convençut líder negacionista". De Wever ha decidit demandar Mertens per aquesta afirmació.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ (francès) Pierre Gilissen, La photo qui énerve Bart de Wever, Le Soir, 31 d'agost de 2007.
- ↑ (francès) Bart De Wever, un ex-disciple lepéniste? Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine. a Resistance.be.
- ↑ (anglès) A Belgian leader flirts with the far-right, The Economist, 31 d'octubre de 2007.
- ↑ (anglès) Flemish nationalist politician apologizes to Antwerp Jews Arxivat 2007-11-01 a Wayback Machine., European Jewish Press, octubre de 2007.
- ↑ (neerlandès) Le Soir daagt De Wever uit, De Standaard, 8 de juliol de 2008.
- ↑ (francès) Bart de Wever attaque Pierre Mertens, La Dernière Heure, 8 de juliol de 2008.
Bibliografia[modifica]
- (neerlandès) ««De schaduw van de leider - Joris Van Severen en het na-oorlogs Vlaams-nationalisme (1945-1970)» (L'ombra del líder. Joris Van Severen i el nacionalisme flamenc després de la guerra (1945-1970) Arxivat 2009-03-19 a Wayback Machine.» a Revue belge d'Histoire contemporaine, XXXI, 2001, 1-2, pp. 177-252
Enllaços externs[modifica]
- «Biografia» (neerlandès) Arxivat 2012-01-06 a Wayback Machine. al web del partit N-VA
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bart de Wever |