Bartlettina sordida
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 164058842 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Eupatorieae |
| Gènere | Bartlettina |
| Espècie | Bartlettina sordida R.M.King i H.Rob., 1971 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Eupatorium sordidum |
Bartlettina sordida (Less.), R. M. King & H. Rob., anteriorment classificada en el gènere Eupatorium, és una espècie fanerògama d'arbust pertanyent a la família de les asteràcies.
_plant.jpg)
Distribució i hàbitat[modifica]
És natural de Mèxic i s'ha escapat de cultiu a Austràlia, on és considerada per alguns com a mala herba.[1] Necessita sol i humitat, però en sòls ben drenats. Es propaga per llavors i esqueixos.[2]
Descripció[modifica]
És un arbust de fulla perenne, amb les branques de color roig-porpra que arriba als 150 cm d'alçada i 1,2 m d'ample. Les fulles són grans, de fins a 25 cm de longitud i 20 cm d'ample, són lleument aspres, pareades i de color verd fosc amb venetes prominents. Les flors s'agrupen en grans rams de color lilà, i apareixen a la primavera.[2]
Taxonomia[modifica]
Bartlettina sordida fou descrita per (Less) R. M. King & H. Rob., i publicada en Phytologia, 22(3): 161, 1971.[3]
- Bartlettina matudae R. M. King & H. Rob.
- Conoclinium ianthinum Morren
- Eupatorium megalophyllum (Lem.) Hook. i Benth. exKlatt
- Eupatorium miradorense Hieron.
- Eupatorium raffillii Hemsl.
- Eupatorium sordidum Less.
- Hebeclinium atrorubens Lem.
- Hebeclinium megalophyllum Lem.
- Hebeclinium sordidum Sch.Bip. exKlatt
- Neobartlettia sordida (Less.) R.M. King & H. Rob.[3][4][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 R. P. Randall. The introduced flora of Australia and its weed status. CRC for Australian Weed Management Department of Agriculture and Food, Western Australia, setembre de 2007. ISBN 978-1-920932-60-2.
- ↑ 2,0 2,1 Botanica's Trees & Shrubs, Randon House, Sydney, 2001
- ↑ 3,0 3,1 «Bartlettina sordida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 10 agost 2015].
- ↑ «Transcript - Episode 40». Gardening Australia. Australian Broadcasting Corporation, 12-11-2005.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2015. Asteraceae. 5(2): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
