Bartolomeo Marchionni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1450 (Gregorià)  Florència (Itàlia) |
| Mort | 1530 (Gregorià) (79/80 anys) Lisboa? |
| Activitat | |
| Ocupació | comerciant, banquer |
| Família | |
| Cònjuge | Catarina Dias Eleonor Eanes |
| Pares | Domenico di Marchionne Constanza di Giovanni Chiari |
Bartolomeo Marchionni (Florència, ca. 1450 - Lisboa? ca. 1530) va ser un mercader portuguès d'origen florentí que va acumular una gran fortuna i va tenir un paper protagonista en l'Era dels Descobriments.
Origen i família[modifica]
Marchionni va néixer a Florència entre el 1449 o 1450. Els seus pares, Domenico di Marchionne i Constanza di Giovanni Chiari, i el seu oncle regentaven una tenda en la qual va treballar Bartolomeo.[1][2]
En 1466 va començar a treballar per al banc Cambini i en 1469 els seus patrons li van proposar el lloc de corresponsal del banc a Lisboa.[3] Marchionni es va mudar a la ciutat portuguesa l'any següent i amb prou feines sortiria d'ella fins a la seva mort. El 12 de juliol de 1482 el rei Joan II de Portugal li va concedir la nacionalitat portuguesa per carta de naturalesa.[4]
A Lisboa, Marchionni va tenir fills amb almenys dues dones portugueses, amb cap de les quals va contreure matrimoni: amb Catarina Dias va tenir a la seva filla primogènita, María, legitimada en 1496; amb Eleonor Eanes, quatre fills homes: Però Paulo, Leonardo, Belchior i Domingos, legitimats en 1506. Algunes fonts li atribueixen fins a quatre fills més, anomenats Luis, Duarte, Isabel i Ana.[5]
Activitat empresarial[modifica]
A Lisboa, Marchionni va desplegar una intensa activitat empresarial que li va portar a convertir-se en un home "molt ric", segons cròniques contemporànies.[6] No es va limitar a comerciar amb els productes europeus i atlàntics que convergien a Lisboa sinó que va finançar i va participar activament, en una ocasió enviant al seu propi fill, en les expedicions portugueses a l'oceà Índic i a les costes de l'actual Brasil.
Els seus col·laboradors més propers a Lisboa van ser Leonardo Nardi i, a partir de 1500, un nebot anomenat Benedetto Morelli.[7] Fins a mitjan anys 1490 va mantenir estretes relacions comercials amb altres dos florentins establerts en la península Ibèrica: Juanoto Berardi a Sevilla, i Cessés Barchi a València.
Corresponsal del banc Cambini[modifica]
Quan Marchionni va arribar a Lisboa, l'any 1470, els portuguesos havien explorat bona part del litoral atlàntic d'Àfrica així com els arxipèlags de Madeira i Açores. A la capital portuguesa arribaven productes de totes aquestes regions. Marchionni va emprendre negocis per compte del banc els Cambini, comerciant amb malagueta, orxella, sucre, teixits o cuir.[8] De resultes d'aquestes activitats va acumular un deute considerable amb el banc (6.500 florins), que va quedar impagada quan els Cambini van entrar en fallida en 1482.[9] Durant aquest temps va aconseguir el favor del rei Alfonso V primer i després del seu fill Juan II.[10]
Tràfic d'esclaus[modifica]
Marchionni va participar en la tracta d'esclaus africans des d'almenys 1482, quan va enviar uns 100 esclaus de Lisboa a València.[11] En 1486 va obtenir del rei Juan II de Portugal la concessió del tràfic esclavista de tota la regió africana denominada "Rius dels Esclaus". Aquest arrendament va durar fins a almenys 1493.[12] S'ha calculat que en aquest període Marchionni va importar a Portugal almenys 1.648 esclaus, que representa un 46% de tots els arribats en aquests anys.[13] Segons Hieronymus Münzer, que va viatjar per Espanya en 1494-1495, Marchionni li pagava 40.000 ducats anuals al rei de Portugal per aquest privilegi.[14] De Lisboa, Marchionni reexportava una gran part dels africans esclavitzats a altres ciutats europees, sobretot a Sevilla i València.[15] En 1510 va ser Marchionni qui li va subministrar a Castella els primers esclaus africans que van ser enviats al Nou Món.[16]
També va organitzar i va finançar incursions esclavistes en l'actual Brasil, per exemple la d'una nau que en 1511 va capturar a 36 indígenes i els va portar a Portugal.[17]
Expedicions a l'Índia[modifica]
Marchionni va participar des del principi i amb gran intensitat en les expedicions portugueses a l'Índia i les illes de les Espècies, per la ruta del cap de Bona Esperança. En la primera dècada del segle xvi va ser el mercader privat més actiu en aquest negoci.[18]
Expedicions a Brasil[modifica]
En 1500 l'expedició de Cabral, en la qual anava una nau noliejada per Marchionni, va albirar les costes de l'actual Brasil i va enviar la notícia a Lisboa. Gairebé immediatament, el rei Manuel I va ordenar que s'enviés una flotilla d'exploració a aquelles terres. Es creu que Marchionni va estar implicat en la seva preparació i que probablement va ser ell qui suggerís al rei que reclutés al també florentino Amerigo Vespucci, aleshores resident a Sevilla. Aquesta expedició va trobar pal brasil, de millor qualitat que el trobat pels castellans en el Carib, donant així inici a una lucrativa explotació.[19]
És possible que Marchioni també financés una altra armada d'exploració en 1503 o 1504 i és segur que en 1511 va armar una nau que va tornar de Brasil carregada de pal brasil, animals exòtics i 36 indis esclavitzats.[20]
Intercanvis culturals[modifica]
Marchionni va ser un intermediari clau en el flux de persones, llibres i idees entre Lisboa i Florència. Ell mateix va escriure cartes a Itàlia amb notícies recents sobre les expedicions portugueses a ultramar.[21] Un familiar de Marchionni va afirmar que va ser ell l'intermediari a través del qual va arribar al rei Alfonso V de Portugal la famosa carta de Paolo del Pozzo Toscanelli sobre navegació cap a occident.[6] En qualsevol cas, Marchionni va ser un dels nodes clau de la xarxa europea de mercaders florentinos.[21]
Mort i posteritat[modifica]
Es desconeix la data exacta de la defunció de Marchionni, si bé els documents conservats demostren que va haver de ser entre els anys 1526 i 1536. Algunes fonts afirmen que va morir a l'octubre de 1527 i que va ser enterrat en el lisboeta monestir de Santo Domingo.[22]
Els contemporanis van admirar la fiabilitat de Marchionni: "no sé si Bertolameu voldria, encara que pogués, desfer un contracte que fes un dels seus factors, per no perdre el crèdit que té" (Gonçalo Fernandes, 1510).[23]
Referències[modifica]
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.3-6
- ↑ Guidi Bruscoli, p.189
- ↑ Guidi Bruscoli, p.8
- ↑ Guidi Bruscoli, p.10
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.26-28
- ↑ 6,0 6,1 Guidi Bruscoli, p.
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.39-44
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.81-99
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.8-10
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.10-12
- ↑ Guidi Bruscoli, p.124
- ↑ Guidi Bruscoli, p.119
- ↑ L'esclavage dans l'Europe médievale, I: Penínsule Ibérique. Bruges: De Tempel, 1955, p. 626-627.
- ↑ Guidi Bruscoli, p.111
- ↑ Guidi Bruscoli, p.123
- ↑ Guidi Bruscoli, p.122
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.122-123
- ↑ Guidi Bruscoli, p.136
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.105-106
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.107-110
- ↑ 21,0 21,1 Guidi Bruscoli, p.190
- ↑ Guidi Bruscoli, pp.34-35
- ↑ Citado en Guidi Bruscoli, p.191
- Guidi Bruscoli, Francesco (2014). Bartolomeo Marchionni, «homem de grossa fazenda» (ca. 1450-1530). Firenze: Leo S. Olschki editore, 2014. ISBN 9788822263001.Firenze: Llegeixo S. Olschki editore. ISBN 9788822263001.