Bartomeu Agustí i Vergés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1904  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 8 abril 1944 (39 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Bartomeu Agustí i Vergés (Olot, 9 d'octubre de 1904-Barcelona, 8 d'abril de 1944) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.
Biografia[modifica]
Va néixer a Olot el 1904, fill de l'industrial tèxtil Josep Agustí Trilla. Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1930.[1]
El 1931 es va afiliar com a soci numerari al GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[2] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment (uralita), a més de materials més lleugers com el vidre.[3]
Va desenvolupar la seva obra a la província de Girona, especialment a Olot, la seva localitat natal. En aquesta ciutat va construir la casa Serra, més coneguda com a casa dels Nassos (1932), la casa Bartrina (1934), la casa Rodas (1935) i la casa Gratacós (1935). Arquitecte municipal d'Olot entre 1937 i 1938, va projectar la plaça del Mercat i la reforma de l'Escorxador Municipal, no portades a terme per la guerra.[4] També va construir dos centres escolars a Montagut (1934, actualment CEIP Mont Cós) i Camprodon (1936-1938, actualment CEIP Dr. Robert), i va projectar uns altres a Sant Pere de les Preses, Sant Joan les Fonts, Ridaura i Abella.[5]
Des de 1935 va impartir classes de Fisiologia i Higiene a l'Institut de Segon Ensenyament d'Olot. Va ser militant d'Acció Catalana i la CNT i es va afiliar al Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, que durant la Guerra Civil va substituir al Col·legi d'Arquitectes.[1] Al maig de 1938 es va incorporar com a tinent a l'exèrcit republicà. Després del conflicte, va ser sotmès a consell de guerra i condemnat a dotze anys de presó, dels quals va complir dos. També va ser inhabilitat per a la seva professió per les noves autoritats.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 66.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 43.
- ↑ Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial, 1998, p. 323.
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 66-68.
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 81.
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 68.
Bibliografia[modifica]
- Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
- Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.
- Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.