Bartomeu Soler i Rabassó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 20 abril 1975 (80/81 anys) Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) |
 Alcalde de Palau-solità i Plegamans | |
| febrer 1939 – 1939 | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Premis | |
Bartomeu Soler i Rabassó (Sabadell, 1894 – Palau-solità i Plegamans, 20 d'abril, 1975). Actor i escriptor català que va escriure sobretot en castellà. Afí al règim franquista, va ser el primer alcalde del poble després de la Guerra Civil, des de febrer de 1939 fins a finals del mateix any.[1] A ell es deu que el nom del poble s'anomenés Palau de Plegamans des d’aleshores i no Palau-solità i Plegamans, el nom original, que no recuperà fins a l’any 2000.[1]
Bartomeu Soler era d'origen humil i va passar la infantesa al poble de Palau-solità i Plegamans, on havia nascut la seva mare.[1] Va viatjar des de molt jove per Catalunya, França i per Amèrica del Sud.[1] A Xile es va iniciar com a autor teatral i començà a treballar com a actor. El 1920 fou primer actor al Teatre Romea i creà la seva pròpia companyia teatral.[1] El 1925 es va publicar el seu primer llibre, Marc Villarí, que es va traduir al català i amb el qual va obtenir cert èxit.[1]
A la postguerra espanyola, va publicar diverses novel·les i és en aquesta època quan va tenir més popularitat. Amb Patapalo aconseguí el 1949 el Premi Ciutat de Barcelona.[1] A més de novel·les, va escriure també teatre en castellà i en català. Entre les seves obres destaquen: Germán Padilla, Pitusín (1941), La vida encadenada (1945), Karu-Kinká (1946), La llanura muerta (1947), Tamara (1953), Tierra de Fuego, Batalla de rufianes, Los muertos no se cuentan (1961), sobre la guerra civil.[2]
També va escriure les curioses memòries, en tres llibres; Mis primeros caminos (1961), La cara y la cruz del camino (1963), i Mis últimos caminos (1965).[2]
Estrenà teatre en català: Anna Maria (1962) i Marquès i la seva filla (1932), i publicà Cataluña en España (1935), un assaig sobre el Sis d'octubre de 1934.
A la vil·la de Palau-solità i Plegamans, té un carrer amb el seu nom.[3]
Obra[modifica]
- Obras de ~: Marcos Villarí, Santander, Aldus, 1927;
- Ana María, Barcelona, Araluce, 1932;
- Cataluña en España, Madrid, Yagües, 1935;
- Batalla de rufianes, Madrid, Estampa, 1936;
- Cartas a un cacique, Madrid, Ediciones Toledo, 1941;
- Pitusín, Madrid, Diana, 1941;
- Guillermo Roldán, Barcelona, Cisne, 1942;
- Almas de cristal, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1946;
- Karú-Kinká, Barcelona, Yuste, 1946;
- La llanura muerta, Barcelona, Lara, 1947;
- Guitarra, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1950;
- Tres comedias: El honor de los hombres, Batalla de rufianes y Guillermo Roldán, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1951;
- Cien días en el Sahara español, en Archivos del Instituto de Estudios Africanos, 25 (1953), págs. 43-58;
- La selva humillada, Barcelona, Ampurias, 1957;
- Entre dos mujeres: Germán Padilla, Barcelona, Guada, 1960;
- La vida encadenada, Barcelona, Guada, 1960; Occidente..., Madrid..., Sahara..., Venezuela:
- así habló Bartolomé Soler, Barcelona, Juventud, 1961;
- Mis primeros caminos, Barcelona, Juventud, 1962;
- Patapalo, Barcelona, Juventud, 1962;
- Tamara, Madrid, Bullón, [Maribel], 1963;
- La cara y la cruz del camino, Barcelona, Alar, 1964;
- Mis últimos caminos, Barcelona, Alar, 1965;
- Los muertos no se cuentan, Barcelona, Alar, 1965;
- Las novelas de Bartolomé Soler: trozos escogidos, Madrid, Cepe, 1978;
- Novelistas de 1935: antología de Sender, Zunzunegui y Soler, Madrid, Coculsa, 1981.[4]
Bibliografia[modifica]
- Bibl.: A. Román, La novelística de Bartolomé Soler, Madrid, 1976;
- D. Viñas i Camps, Estudi sobre l'obra literaria del sabadellenc Bartomeu Soler, Barcelona, Copistería Agulló Costa, 1978;
- "Bartolomé Soler", en P. Ward (ed.), Diccionario Oxford de literatura española e hispanoamericana, trad. de G. Zayas, Barcelona, Crítica, 1984, págs. 756 - 757;
- "Bartolomé Soler", en R. Gullón (dir.), Diccionario de literatura española e hispanoamericana, vol. II, Madrid, Alianza, 1993, pág. 1557;
- Bartolomé Soler", en J. Bregante, Diccionario Espasa de literatura española, Madrid, Espasa Calpe, 2003, págs. 934-935.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 https://www.palauplegamans.cat/educacio-i-cultura/thm3/pag1287/pl300/srv-clt-diccionari-carrers/id32/agricultura-c-de-l-27.htm
- ↑ 2,0 2,1 Gran Enciclopèdia catalana, Volum 13. pàg. 738, text d'Albert Manent (ISBN 84-85194-08-X)
- ↑ https://palau-solita-i-plegamans.callejero.net/carrer-bartomeu-soler.html
- ↑ 4,0 4,1 https://dbe.rah.es/biografias/8346/bartolome-soler-rabasso