Basilissa i Anastàsia de Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBasilissa i Anastàsia de Roma

Martiri de les santes en una miniatura del Menologi de Basili (s. XI) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBasilissa, Anastasia
Mitjan segle I
Roma Modifica el valor a Wikidata
MortImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria della Pace (Roma) 
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
verges i màrtirs
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat15 d'abril
IconografiaLes dues juntes amb palma de martiri
Patrona deCopatrones de Xàtiva, sastres (a Xàtiva)

Basilissa i Anastàsia (Roma, mitjan segle I - 68) eren dues joves romanes, convertides al cristianisme i màrtirs. Són venerades com a santes a tota la cristiandat.[1]

Biografia[modifica]

La tradició cristiana diu que eren dues nobles dones romanes i que es van convertir al cristianisme gràcies a la predicació dels sants Pere apòstol i Pau de Tars.[2] Després que aquests patissin martiri i fossin morts a Roma l'any 67, Basilissa i Anastàsia van anar a cercar els seus cossos i els van enterrar en secret una nit.[2]

Les autoritats romanes van descobrir que eren elles les que havien enterrat els cossos dels apòstols i les empresonaren, posant-les sota la jurisdicció del tribunal de Neró. Cap de les dues va voler abjurar de la fe cristiana i foren torturades i, finalment, gitades a la foguera; la intervenció divina les salvà i continuaren proclamant la seva fe fins que l'emperador ordenà d'arrancant-los la llengua i que fossin decapitades.[3][4]

Veneració[modifica]

Les seves relíquies es conserven a Santa Maria della Pace de Roma. L'Església Catòlica en celebra la festa el 15 d'abril.[3]

Tradició de Basilissa i Anastàsia de Xàtiva[modifica]

La falsa crònica de Luci Flavi Dextre, en realitat obra del final del segle xvi, deia, sense cap fonament històric, que les dues santes eren naturals de Xàtiva:[5]

« Sanctæ fæminæ, Virgines, Basilissa & Anastasia, Hispanæ, ex Urbe Setabi in Edetanis, sequutæ sunt S. Apostolum Paulum »

El capítol i el poble de Xàtiva van creure que la invenció era veritat i van formalitzar el culte a la ciutat, considerant-les com a santes patrones i diferenciant-les de les santes romanes autèntiques, tot i que es mantingué la celebració litúrgica el mateix dia. L'ermita de les Santes de l'Albacar, a Xàtiva, els és dedicada.[6]

La llegenda elaborada al voltant de les llegendàries santes les fa nascudes a Xàtiva en una família de sastres, raó per la qual, a Xàtiva eren patrones d'aquest gremi. La predicació a Hispània de sant Pau de Tars, que hauria arribat a Saetabis, va fer que es convertissin al cristianisme. Van a Roma i allí la llegenda es confon amb la de les santes romanes: són deixebles dels dos apòstols i els sebolleixen a la seva mort.

Referències[modifica]

  1. «Sts Anastasia and Basilissa of Rome» (en anglès americà). Aleteia. [Consulta: 19 juliol 2020].
  2. 2,0 2,1 Holweck, Frederick George. A Biographical Dictionary of the Saints. 1. Londres: B. Herder Book Company, 1924, p. 138. 
  3. 3,0 3,1 «Saints Basilissa and Anastasia». Monza, Italy: Daily Compass, 15-04-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  4. Dunbar, Agnes B.C.. A Dictionary of Saintly Women. 1. Londres: George Bell & Sons, 1901. 
  5. Zaragoza, Verònica. «Recordant la Venerable Agullona: la xativina més il·lustre del segle XVI». [Consulta: 3 abril 2022].
  6. «Basilissa». Enciclopèdia.cat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basilissa i Anastàsia de Roma