Batalla de Darbesac
| Expansió dels turcs per Anatòlia i Síria | |||
|---|---|---|---|
  Darbesac | |||
 Imatge del desastre de Mari en "Le Royaume Armenien de Cilicie", edició del s.XV | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 24 d'agost del 1266 | ||
| Coordenades | 36° 31′ 53″ N, 36° 21′ 51″ E / 36.531389°N,36.364167°E | ||
| Lloc | Mari, al costat de Darbesac | ||
| Estat | Regne Armeni de Cilícia | ||
| Resultat | Victòria dels mamelucs. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla de Darbesac o batalla de Mari, fou una enfrontament armat entre els mamelucs d'Egipte i l'exèrcit del Regne Armeni de Cilícia, el 24 d'agost del 1266, que resultà desastrós per als armenis.
Context[modifica]
El conflicte començà quan el soldà mameluc Bàybars demanà al rei armeni Hethum I que trenqués la seva aliança amb els mongols, i se sotmetés com a vassall seu; a més li exigia que lliurés tots els territoris i fortaleses que Hethum havia adquirit durant la seva campanya amb els mongols. Després d'aquestes amenaces, Hethum I anà a la cort mongola de l'Il-kanat per obtenir suport militar. Durant la seva absència, els mamelucs enviaren un exèrcit a Armènia Menor comandat per Al-Mansur Alí i Qalàwun.
Batalla[modifica]
Els dos fills de Hethum I, Lleó i Toros s'encarregaren de la defensa alertant les fortaleses situades a l'entrada del país. Els mamelucs, no obstant, evitaren de passar per aquestes fortaleses, triant altres camins per les muntanyes i es trobaren amb els armenis a Mari, al costat del castell de Darbesac el 24 d'agost del 1266. La batalla fou ràpida i els armenis foren derrotats. Lleó fou capturat i Toros morí durant el combat. El fill d'Sembat el Conestable, que era armeni per part de pare i mongol per part de mare, anomenat Vasil Tatar, també fou capturat pels mamelucs. Sembla que els dos cap van ser tractats dignament durant la captivitat.[1]
Conseqüències[modifica]
Després de la victòria els mamelucs envaïren Armènia Menor, assolaren les grans ciutats de la plana: Mamistra, Adana i Tars, i a més el port d'Ayas. Un altre grup de mamelucs, comandats per Mansur s'apoderaren de la capital, Sis. El pillatge durà 20 die i 40.000 armenis van ser fets presoners.
Quan Hethum I arribà amb tropes mongoles, es va trobar el país devastat. Hethum I es veié obligat a negociar per recuperar el seu fill Lleó, el qual fou alliberat a canvi de la donació de les fortaleses frontereres als mamelucs. El 1269, Hethum I abdicà a favor del seu fill i es feu monjo, però morí poc després.[2] Lleó es trobà en la difícil situació de refer el seu reialme, que seguia subjecte a l'Imperi Mongol, alhora que hauria de pagar tribut als mamelucs.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Stewart, 2001, p. 49.
- ↑ Mutafian, 1993, p. 60.
- ↑ Bournotian, 2002, p. 101.
Bibliografia[modifica]
- Bournoutian, George A. A Concise History of the Armenian People: From Ancient Times to the Present. Mazda Publishers, 2002. ISBN 1-56859-141-1.
- Mutafian, Claude. Le Royaume Armenien de Cilicie. CNRS Éditions, 1993.
- Stewart, A.D.. The Armenian Kingdom and the Mamluks: War and diplomacy during the reigns of Het'um II (1289-1307). BRILL, 2001. ISBN 90-04-12292-3.