Batalla de Graus
Conquesta feudal hispànica | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | primavera de 1063 | ||
Coordenades | 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E | ||
Lloc | Graus | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria saragossana | ||
Bàndols | |||
| |||
Cronologia | |||
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Batalla[modifica]
Lluitada en la primavera de 1063 quan les forces de Ramir I d'Aragó van assetjar la fortalesa de Graus, defensada per les tropes musulmanes d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta, que van comptar amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç[1] a qui pagaven pàries.[2]
Durant la batalla Ramir fou mort. La batalla també és recordada per ser la primera d'El Cid, que amb 20 anys lluitava al costat dels castellans.
Conseqüències[modifica]
Amb la inestabilitat creada a la mort de Ferran I de Lleó i el repartiment del seu regne entre els seus fills, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[3] i sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge. Finalment fou Sanç I d'Aragó i Pamplona qui rebria els tributs de Saraqusta el 1068.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Ashtor, Eliyahu. The Jews of Moslem Spain (en anglès). Jewish Publication Society, 1992, p.214. ISBN 0827604270.
- ↑ Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.201. ISBN 848956972X.
- ↑ 3,0 3,1 Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.