Baudonívia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  |
| Mort | segle VII |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, hagiògrafa |
Baudonívia[1] (vers el 600) va ser monja i hagiògrafa al convent de Santa Creu de Poitiers. Se'n coneix molt poca cosa.
És l'autora de la «segona part» (en realitat una nova versió) de la Vita Radegundis,[2] una biografia de Radegunda, reina dels francs i fundadora de l'abadia de la Santa Creu, que va escriure a l'abadia de Chelles en algun moment entre el 599 i el 614.[3] Amb l'antiga meitat escrita per Venanci Fortunat, va considerar que la seva feina era com la segona meitat d'un díptic.[4]
A partir del seu coneixement personal de Radegund, la biografia de Fortunat i les fonts hagiogràfiques, Baudonívia va crear un retrat d'una dona devota però políticament astuta que va utilitzar el seu poder mundà per sostenir el monestir.[5] El seu treball s'ha caracteritzat com a fidel al quadre pintat per Fortunat, però més influenciat per la ideologia del Regula Virginum de Cesari d'Arle amb l'objectiu clar de proporcionar un model de santedat per a les religioses de la seva generació.[6] El treball se centra en les etapes posteriors de la vida de Radegunda, quan aquesta vivia en una cel·la prop de Poitiers.[7]
Els estudiosos han assenyalat les diferències temàtiques entre les biografies de Fortunat i Baudonívia: mentre que la primera se centra en la deferència de Radegund vers l'autoritat, la darrera destaca el seu paper de diplomàtica i protectora de la seva comunitat de monges. Mentre Fortunus relaciona l'extensa mutilació que Radegund va realitzar, Baudonívia analitza la redacció de les seves cartes, les seves accions en representació de l'Església i els individus, la seva viatge per recollir relíquies i, el més important, els seus esforços per obtenir un fragment de la vera Creu de Justinià II, l'emperador romà d'Orient.[8] El llibre també inclou tots els miracles realitzats per Radegund.[5][9]
És recordada a l'obra «The Dinner Party« de Judy Chicago.
Referències[modifica]
- ↑ Pla i Agulló, 1992, nota a peu de pàgina núm. 117.
- ↑ Translated into English in McNamara, Halborg and Whatley (eds.), Sainted Women, pp. 86–105
- ↑ Lerner, Creation of Feminist Consciousness, p. 249; Smith, «Radegundis Peccatrix», p. 324
- ↑ Smith, «Radegundis Peccatrix», p. 324
- ↑ 5,0 5,1 Dorothy Disse. «Daughters, I Chose You». Other Women's Voices. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ Lerner, Creation of Feminist Consciousness, pp. 249–50; Smith, «Radegundis Peccatrix», pp. 324–26
- ↑ Lerner, Creation of Feminist Consciousness, p. 250
- ↑ Emanuel, Curt. «If You Couldn't Live as a Virgin at Least You Could Die as One». [Consulta: 5 febrer 2013].
- ↑ Margaret Schaus. Women and Gender in Medieval Europe: An Encyclopedia. CRC Press, 20 setembre 2006, p. 694. ISBN 978-0-415-96944-4 [Consulta: 18 octubre 2012].
Bibliografia[modifica]
- Baudonívia. «Life of Radegund.»
- Eckenstein, Lina. Woman under monasticism: chapters on saint-lore and convent life between A.D. 500 and A.D. 1500. University Press, 1896.
- McNamara, Jo Ann and John E. Halborg. Sainted Women of the Dark Ages. Durham: Duke University Press,1992.
- Mulhberger, Steve. “Overview of Late Antiquity--The Sixth Century,” ORB Online Encyclopedia. <http://faculty.nipissingu.ca/muhlberger/ORB/OVC4S6.HTM>
- Wemple, Suzanne Fonay. «Scholarship in Women's Communities» in Women in Frankish Society: Marriage and the Cloister, 500 to 900 : University of Pennsylvania Press, 1981.
- Lerner, Gerda. The Creation of Feminist Consciousness: From the Middle Ages to Eighteen-Seventy. Oxford: Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-506604-9.
- Sainted Women of the Dark Ages. Durham, NC: Duke University Press, 1992. ISBN 0-8223-1200-X.
- Pla i Agulló, J. Venanci Fortunat. Poesies. Volum I. Fundació Bernat Metge, 1992. ISBN 9788472255401.
- Smith, Julia M. H.. Transformations of Late Antiquity: Essays for Peter Brown. Burlington: Ashgate, 2009, p. 303–26. ISBN 0-7486-1110-X. «Radegundis Peccatrix: Authorizations of Virginity in Late Antique Gaul»