Beli ap Rhun
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 517  |
| Mort | 599 (81/82 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Fills | Iago ap Beli |
| Pare | Rhun Hir ap Maelgwn |
Beli ap Rhun (517 aprox. – 599 aprox.) fou un dels reis de Gwynedd. Ben poca cosa se'n sap, i només se'n coneix el nom gràcies a les genealogies gal·leses que asseguren que, com a mínim, tingué dos fills. Succeí al seu pare Rhun ap Maelgwn com a rei i el seu successor fou el seu fill Iago. Beli fou el pare o bé l'avi de Sant Edern.
Les genealogies reials Harleianes,[1] Jesus College MS 20,[2] i Hengwrt MS. 202[3] diuen que fou descendent i antecessor de reis i és molt probable que ell també ho fos. Al Bonedd y Saint (en català: Ascendència dels sants) es diu que fou un dels avantpassats de Sant Edern (el Bonedd y Saint diu que Edern era fill de Nudd o Ludd, qui era fill de Beli[4] tot i que el Hengwrt MS. 20 diu que Edern era fill de Beli[5]).
Una de les Tríades gal·leses medievals esmenta un tal "Rhun ap Beli",[6][7] la qual cosa insinua que hi va haver un altre fill de Beli que va aconseguir molta fama per les seves gestes militars. El seu nom es repeteix en alguns poemes medievals, com ara l'awdl de Hywel Foel (1240 aprox. - 1300) on es lamenta per l'empresonament de Owain ap Gruffydd i compara Owain amb Rhun: "Qui essent lliure, com Rhun el fill de Beli, no deixaria que Lloegria cremés les seves fronteres".[8] No hi ha, emperò, cap prova de la seva existència i es contradiu amb les genealogies reials. Estudiosos com ara Thomas Stephens han arribat a la conclusió que es tracta d'un error[8] i que aquesta persona era algú altre.
Referències[modifica]
- ↑ Phillimore, 1888, pàgs. 169 - 170 — El seu llinatge es diu ser: ... map Rotri map mermin map etthil merch cinnan map rotri map Intguaul map Catgualart map Catgollaun map Catman map Iacob map Beli map Run ..., i a partir d'aquí fins a Cunedda i els seus avantpassats. (gal·lès)
- ↑ Phillimore, 1888, pàg. 87 — El seu llinatge es diu ser: ... Cynan tintaeth6y. M. Rodri mol6yna6c. M. Idwal I6rch. M. Kadwaladyr vendigeit. M. Katwalla6n. M. Kad6ga6n. M. Iago. M. Beli. M. Run hir. M. Maelg6n g6yned ..., i a partir d'aquí fins a Cunedda. (gal·lès)
- ↑ Phillimore, 1888, pàg. 133 — ...katwaladyr vendigeit ap katwalla6n ap katwan ap iago ap beli ap run ap maelg6n g6yned ap einion wwr ap pabo post prydein. (gal·lès)
- ↑ Parry, 1821, pàg. 201 — Edeyrn, the son of Nudd, or Lludd, ab Beli ab Rhun ab Maelgwn Gwynedd ab Caswallon Law Hir ab Einion Yrth ab Cunedda. (anglès)
- ↑ Phillimore, 1886, pàg. 133 — Edern ap beli ap run ap maelg6n g6yned ap katwalla6n lla6ir ap einion yrth ap kuneda wledic. (gal·lès)
- ↑ Jenkins, 1852, pàg. 279, Letters on Welsh History. (anglès)
- ↑ Williams, 1844, pàgs. 125 - 126, The Ecclesiastical Antiquities of Kymry. (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Stephens, 1849, pàgs. 362 - 363, Welsh Poetry from AD 1240 - 1284. (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Davies, John. A History of Wales (en anglès). 1a ed.. Londres: Penguin Group, 1993. ISBN 0-713-99098-8.
- Jenkins, Samuel. Letters on Welsh History (en anglès). Filadèlfia: E. S. Jones & Co., 1852.
- Lloyd, John Edward. A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest (en anglès). 2a ed.. Londres: Longmans, Green, and Co, 1912.
- Parry, John Humffreys. Genealogy of the Saints (en anglès). Londres: W. Simpkin and R. Marshall, 1821, p. 7 – 11; 81 – 87; 137 – 140; 201 – 204; 266 – 269; 335 – 338; 394 – 396; 455 – 458.
- Phillimore, Egerton G. B.. Boned y Seint (A Fragment from Hengwrt MS. No. 202) (en anglès). Honourable Society of Cymmrodorion, 1886, p. 133 – 134.
- Phillimore, Egerton G. B.. Pedigrees from Jesus College MS. 20 (en anglès). Honourable Society of Cymmrodorion, 1887, p. 77 – 92.
- Phillimore, Egerton G. B.. The Annales Cambriae and Old Welsh Genealogies, from Harleian MS. 3859 (en anglès). Honourable Society of Cymmrodorion, 1888, p. 141 – 183.
- Rhys, John. Celtic Britain (en anglès). 3a ed.. Londres: Society for Promoting Christian Knowledge, 1904.
- Stephens, Thomas. The Literature of the Kymry (en anglès). 2a ed.. Londres: Longmans, Green, and Co., 1876.
- Williams, John. The Ecclesiastical Antiquities of the Cymry (en anglès). 2a ed.. Londres: W. J. Cleaver, 1844.
| Precedit per: Rhun Hir |
Rei de Gwynedd 586 aprox. — 599 aprox. |
Succeït per: Iago ap Beli |