Belisari Acquaviva
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1464 (Gregorià)  Itàlia (Itàlia) |
| Mort | 24 juliol 1528 (Gregorià) (63/64 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero, polític |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Acquaviva (cognom) |
| Fills | Adriana Acquaviva d'Aragona, Giacomo Antonio Acquaviva, Giovanni Battista Acquaviva |
| Pare | Giulio Antonio Acquaviva |
| Germans | Andrea Mateo d'Acquaviva |
Belisari Acquaviva soldat, literat i antiquari italià.
Amic del Gran Capitán (Gonzalo de Córdoba); funda l'Acadèmia del Lauro, a la ciutat de Nardò, i va escriure diverses obres en llatí, molt estimades per la puresa d'estil i per la ciència política que d'elles se'n desprèn.
Es titulen:
- De Venatione et Aucupio
- De re militari
- Paraphrasis in Aeconomia Aristótelis
- De instituendis liberis principium, etc.
Referències[modifica]
- Tom núm. 2. pàg. 417 de l'enciclopèdia Espasa