Benita Uribarrena Bollaín
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1922 Durango (Restauració borbònica) |
| Mort | 12 octubre 2011 (89 anys) El Soler (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | militant de la resistència |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya Unió de Dones Antifeixistes |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Branca militar | Resistència francesa |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Benita Uribarrena Bollaín (Durango, 16 de març de 1922 - Le Soler, 12 d'octubre de 2011) fou una militant del Partit Comunista d'Espanya i activista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes. Va lluitar clandestinament contra el franquisme i va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial,[1][2] fet pel qual va rebre distincions per part de l'estat francès.[3]
Benita Uribarrena, filla de Benita Bollaín Bilbao i de Santiago Uribarrena Munitxa, va néixer el 16 de març de 1922 a Durango, capital de la comarca del Durangaldea, Biscaia. La seva mare regentava un quiosc de premsa i era comunista, i el seu pare era ferroviari i socialista. Benita Bollaín va ser detinguda per ser la primera persona de Durango en proclamar i difondre, el dia abans, l'arribada de la Segona República Espanyola. El seu pare, tot i provenir d'una família carlista, va participar activament en lluites obreres, i va morir a causa d'una malaltia provocada per tortures de la guàrdia civil. El seu funeral va ser el primer funeral civil de la història de Durango.[4] Benita Uribarrena era la més jove de quatre germans (Nati, Santiago i María). Després de la mort del pare, els germans van haver de deixar l'escola i posar-se a treballar. Quan hi va haver l'alçament feixista l'any 1936, Nati i Santiago, que eren membres de les Joventuts Comunistes, van anar a lluitar al front. Benita, María i la seva mare van residir a Durango fins al fatídic bombardeig del 31 de març de 1937, que va provocar més de 290 morts. Van ser evacuades de la seva localitat natal i van emigrar a la Rochelle (França) a través del famós vaixell vapor Habana, a principis de juny d'aquell mateix any.[5]
Un cop arribades a la Rochelle, van ser traslladades a Mayenne. Benita es va quedar sola a Mayenne una temporada, ja que va ser l'única que va aconseguir feina, en un hotel. Però davant l'amenaça de guerra a França, es va traslladar a Ollioules, on residien la seva mare i la seva germana. Un cop allà, va trobar feina en un altre hotel, i poc després va ingressar al Partit Comunista d'Espanya clandestí.[5] Les seves tasques consistien en guiar persones fugitives de la guerra civil pels passos fronterers, en actuar de correu del pPCE en la clandestinitat i en distribuir el diari Mundo Obrero.[3][6] El seu germà i les seves dues germanes també es van involucrar en activitats similars.[2] Segons explicava la seva filla en un dels seus homenatges pòstums l'any 2017, Benita Uribarrena «una vegada va desplaçar-se fins a Donosti per treure del país a dos bascos que havien sigut condemnats a mort, i va haver de fer tot el viatge de tornada asseguda al costat d'un guàrdia civil. També van ser freqüents viatges amb maletes de doble fons a altres ciutats espanyols en suport a famílies de presos polítics perseguits per Franco».[3]
Referències[modifica]
- ↑ ««Tratamos de recoger la parte de historia de nuestro pueblo que ha sido silenciada»». El Correo, 24-03-2017.(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 «Une Solérienne honorée pour son combat antifasciste». Le Travailleur Catalan, 19-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-10-12. [Consulta: 12 octubre 2019].(francès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ««Mi madre fue una mujer valiente, sencilla y humilde»». Durangon, 07-10-2017.(castellà)
- ↑ «Benita Uribarrena Bollaín». Durango 1936.(castellà)
- ↑ 5,0 5,1 «Benita, una de las dos duranguesas con un parque a su nombre en la villa, cumpliría hoy 98 años». Mugalarri.info, 16-03-2020. [Consulta: 14 juny 2020].(castellà)
- ↑ «Dos mujeres vizcainas, clandestinas de la historia». Nabarralde, 29-10-2012.(castellà)