Vés al contingut

Bertruda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBertruda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort618 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Saint-Germain-des-Prés Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina dels Francs Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClotari II Modifica el valor a Wikidata
FillsDagobert I, Berta Modifica el valor a Wikidata
ParesRicomer (Patrici de Burgúndia) Modifica el valor a Wikidata  i Gertruda d'Hamage Modifica el valor a Wikidata

Bertruda (Bertetrudis) (morta el 618 o 619), fou una reina dels francs, segona esposa de Clotari II, rei de Nèustria.

Encara que els seus orígens siguin desconeguts, se sap que el poderós majordom del Palau Erquinoald era cosí del jove rei Dagobert I per la seva mare, el que faria de Bertruda una germana de santa Gerberga i una filla dels nobles Ricomer i Gertruda d'Hamage (santa Gertrudis). S'ignora tanmateix la filiació materna dels fills del rei Clotari II, els prínceps Dagobert I i Caribert II, ja que se li coneixen tres esposes diferents (Haldetrudis, Bertetrudis i Sichildis).

La crònica del pseudofrédégaire la mostra com a particularment estimada del seu marit i molt honorada pels francs. Precisa d'altra banda que la reina va desbaratar un complot que preveia l'assassinat del rei Clotari i les seves segones núpcies amb l'usurpador regicida, el patrici d'origen reial burgundi anomenat Aleteu.

Va morir el trenta-cinquè any del regnat de Clotari II, el que suposa el 618 o 619.

Bertrude també podria ser la mare dels dos altres fills coneguts de Clotari II, el príncep Meroveu (capturat el 604 pels exèrcits austrasians), i un noi mort jove cap a 617 (mencionat per la Vita Rusticulae).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertruda
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, 170 p. (ISBN 2-906483-28-1)
  • Paule Lejeune, Les reines de France, ed. Vernal et P. Lebaud, París, 1989 (ISBN 2-86594-042-X)

Vegeu també[modifica]