Beudantita
 Beudantita | |
|---|---|
 Beudantita provinent del Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia  | |
| Fórmula química | PbFe3+₃(OH)₆SO₄AsO₄ |
| Epònim | François Sulpice Beudant |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.35 |
| Dana | 43.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 7.32 Å, c = 17.02 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal 3 2/m |
| Color | verd fosc, marró, negre |
| Exfoliació | bona {0001} |
| Duresa | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, vítria, grassa |
| Color de la ratlla | groc grisenc a verd |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 4,48 |
| Densitat | 4,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.957 nε = 1.943 |
| Birefringència | δ = 0.014 |
| Pleocroisme | visible |
| Altres característiques | soluble en HCl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Bdn |
| Referències | [1] |
La beudantita és un mineral de la classe dels arsenats que rep el seu nom del francès François Sulpice Beudant (1787-1850). Forma part i dona nom al grup de la beudantita,[2] el qual integra el supergrup de l'alunita.[3] També es coneix amb el nom de bieirosita.
Característiques[modifica]
Cristal·litza en el sistema trigonal i mostra una gran varietat d'hàbits dels seus cristalls, incloent tabular, romboèdrica aguda, pseudo-cúbica i pseudo-cuboctahedral. És l'arseniat anàleg de la corkita, un fosfat. Forma una solució sòlida amb la segnitita i la plumbojarosita. Alguns exemplars de beudantita (com també de segnitita) poden contenir quantitats menors de Sb reemplaçant el Fe.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beudantita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.
La beudantita cúprica és una varietat d'aquesta espècie que ha sigut trobada als Urals (Rússia), a Bou Azzer (Marroc) i a la Xina.[4]
Formació i jaciments[modifica]
La beudantita és un mineral secundari que ocorre en les zones oxidades de dipòsits polimetàl·lics. Es presenta en associació amb carminita, escorodita, mimetita, dussertita, arseniosiderita, farmacosiderita, olivenita, bayldonita, duftita, anglesita, cerussita i atzurita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beudantita |
- ↑ «Beudantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ «Beudantite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ «Alunite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ «Cuprian Beudantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].