Boltwoodita
 Boltwoodita | |
|---|---|
 Cristalls aciculars grocs de boltwoodita de Namíbia | |
| Fórmula química | (K,Na)(UO₂)(SiO₃OH)·1,5H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AK.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.15  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.34 |
| Dana | 53.3.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats, acicular a fibrós |
| Estructura cristal·lina | a = 7.073(2) Å, b = 7.064(1) Å, c = 6.638(1) Å; β = 105.45°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica esfenoidal P 21 |
| Color | groc clar, groc ataronjat |
| Exfoliació | perfecta en {010}, imperfecta en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | sedosa a vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 4,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.668 - 1.670 nβ = 1.695 - 1.696 nγ = 1.698 - 1.703 |
| Birefringència | δ = 0,030 a 0,033 |
| Pleocroisme | feble, X = incolor, Y = Z = groc |
| Fluorescència | verda |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bwd |
| Referències | [1] |
La boltwoodita és un mineral de la classe dels silicats, i dins d'aquesta pertany al grup uranofana. Va ser descoberta l'any 1956 a la localitat de Delta a l'estat de Utah (Estats Units), sent nomenada així en honor de Bertram Borden Boltwood (1870-1927), radioquímic nord-americà de la Universitat Yale.
Característiques[modifica]
És un nesosilicat hidratat de potassi i urani amb anions addicionals hidroxil, de fórmula (K,Na)(UO₂)(SiO₃OH)·1,5H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, calci i sodi. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats, sent el seu hàbit habitual acicular a fibrós. És extreta a les mines com mena de l'estratègic urani. Per la seva radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els corresponents protocols de seguretat, evitant la seva exposició perllongada a la proximitat del cos.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boltwoodita pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita, kasolita, natroboltwoodita, uranofana-β, uranofana, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba com alteració de silicats que envolten els dipòsits d'òxids d'urani hidratats incrustats en la uraninita primària. També se'n troba omplint fractures a certa distància de la uraninita, així com en dipòsits de roca pegmatita amb urani. Ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Canadà, els Estats Units, França, el Japó, Mèxic, Namíbia, Noruega, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna i la Xina. A Catalunya, ha estat descrita a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà, província de Lleida.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, becquerelita, fourmarierita, fosfuranilita, guix o fluorita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boltwoodita |
- ↑ 1,0 1,1 «Boltwoodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 agost 2015].