Bosc Lladrós
| Tipus | Bosc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) i Garrigàs (Alt Empordà) | |||
| ||||
El Bosc Lladrós o Bosc de Lladrós és un bosc que es troba entre Palau de Santa Eulàlia i Garrigàs, a la comarca de l’Alt Empordà, prop de l’antic Camí Ral, avui carrera Nacional II.
Estava considerat un dels indrets més perillosos del Principat a causa de la presència, en totes les èpoques, de bandolers i lladres de camí ral.
L’estudiós Francesc Costa Oller[1] explica que «el topònim de Bosc Lladrós que trobem a Medinyà i a Palau de Santa Eulàlia informa prou de l'activitat que es feia sota els pins i les alzines. En aquesta zona l’any 1846 una banda de set malfactors assalta la diligència que venia de Figueres, però la guàrdia civil que estava a l’aguait atura l’acció».
I un dels historiadors del bandolerisme, Joan Reglà,[2] diu que «el camí ral —avui carretera de Madrid a França per la Jonquera— passava per l’anomenat "Bosclladrós", és a dir, bosc dels lladres».
Però segons Joan Coromines,[3] malgrat les coincidències, Lladrós és un topònim d’origen romànic que, tenint el mateix origen etimològic que lladre (el que roba), en referència al bosc pren un altre significat: la part de l’arbre entre l’escorça i el cor.
Referències[modifica]
- ↑ Costa Oller, Francesc. El Camí Real de França. Història, 2016, p. 104.
- ↑ Reglà, Joan. Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI. Barcelona: Selecta, 1969, p. 157.
- ↑ Coromines, Joan. «Lladrós». A: Onomasticon cataloniae. V L - N.. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X..