Bosiïta
 Bosiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | NaFe₃3+(Al₄Mg₂)(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃O |
| Epònim | Ferdinando Bosi (en)   |
| Localitat tipus | Mina Darasun, Vershino-Darasunskiy, Krai de Zabaikàlie, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 16,101(3) Å; c = 7,327(2) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-094 |
| Símbol | Bos |
| Referències | [1] |
La bosiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Rep el nom en honor del doctor Ferdinando Bosi (1967-), investigador de la Universitat de Roma La Sapienza, a Itàlia, expert en la cristal·lografia i la mineralogia de turmalines i espinel·les.
Característiques[modifica]
La bosiïta és un ciclosilicat de fórmula química NaFe₃3+(Al₄Mg₂)(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015, i la primera publicació data del 2016. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Darasun, un dipsit d'or situat a Vershino-Darasunskiy, al krai de Zabaikàlie (Rússia). Posteriorment també ha estat descrita en altres dos llocs: Řečice, a la regió de Vysočina (República Txeca), i a la mina Valletta, a la província de Cuneo (Itàlia). Aquests dos indrets i la localitat tipus són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.