Bromargirita
 Bromargirita | |
|---|---|
 Bromargirita de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.  | |
| Fórmula química | AgBr |
| Epònim | brom i argent |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Dana | 9.1.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Estructura cristal·lina | cúbica, a = 5.7745 Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | groc pàl·lid, marró verdós, verdós |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular a subconcoidal |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | resinosa a adamantina |
| Color de la ratlla | blanca a blanca grogosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,474-6,477 g/cm³ |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2.253 |
| Birefringència | δ = 0.000 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Bag |
| Referències | [1] |
La bromargirita[2] és un mineral d'argent i brom, químicament bromur d'argent. Pertany al grup de la clorargirita. El nom prové de la combinació de brom i argyros (argent en grec) que fan referència als elements químics que conté.[3]
Característiques[modifica]
Cristal·litza en el sistema cúbic i té una duresa de 2,55 a l'escala de Mohs. La seva fórmula química és AgBr i la seva densitat és de 6,5 g/cm³. Predominen els exemplars de color groguencs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bromargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba com a mineral secundari a la zona d'oxidació dels dipòsits de minerals d'argent, notablement en les regions àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, wulfenita, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, cerussita, atacamita, iodargirita, smithsonita, i òxids de ferro i òxids de manganès.
Varietats[modifica]
Es coneixen tres varietats de bromargirita: bromargirita clòrica, bromargirita iòdica i bromargirita mercúrica, depenent de si la seva composició conté clor, iode o mercuri respectivament. Aquests exemplars només s'han trobat a la província de Copiapó, Xile.[4][5][6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromargirita |
- ↑ «Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Bromargyrite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ «Chlorian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ «Iodian Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ «Mercuroan Bromargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2014].