Brookita
 Brookita | |
|---|---|
 Brookita pakistanesa | |
| Fórmula química | TiO₂ |
| Epònim | Henry James Brooke  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.15 |
| Dana | 4.4.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | tabular i estriat, piramidal o pseudohexagonal |
| Estructura cristal·lina | Z = 8, a = 5.4558 Å, b = 9.1819 Å, c = 5.1429 Å |
| Grup puntual | ortoròmbica 2/m 2/m 2/m dipiramidal |
| Massa molar | 79.88g |
| Color | marró groguenc, marró, vermellós, negre |
| Macles | incerta {120} |
| Exfoliació | pobre {120}, en traces {001} |
| Fractura | subconcoidal a irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6,0 |
| Lluïssor | adamantina a semimetàl·lica |
| Color de la ratlla | blanca groguenca |
| Diafanitat | translúcid, transparent |
| Gravetat específica | 4,08 a 4,18 |
| Densitat | 4,1 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.583 nβ = 2.584 nγ = 2.700 |
| Birefringència | δ = 0.117 |
| Pleocroisme | molt feble, groguenc, vermellós, taronja a marró |
| Angle 2V | calculada: 12° a 20° |
| Dispersió òptica | 0,131 (en comparació amb el diamant a 0.044) |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brk |
| Referències | [1] |
La brookita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta per A. Levy el 1925 en una zona situada entre Beddegelet i Tremadoc, a uns 13 quilòmetres de Snowden, al País de Gal·les, Regne Unit, rebent el seu nom en honor del mineralogista anglès Henry Brooke (1771-1857). Es tracta d'una de les cinc formes minerals del diòxid de titani, juntament amb l'anatasa, el rútil, l'akaogiïta i la riesita. La bellesa d'alguns dels cristalls d'aquest mineral, especialment els que pertanyen a la varietat arkansita, ha fet d'ell un objecte molt valorat pels col·leccionistes.
Característiques[modifica]
La brookita és un mineral amb fórmula química TiO₂. Cristal·litza en sistema ortoròmbic i té una duresa de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs. La seva fractura és subconcoidal i l'exfoliació feble.
Formació i jaciments[modifica]
La brookita pertany al grup dels minerals anomenats hidrotermals, és a dir, que es formen per processos de dissolució i precipitació relacionats amb la solidificació del magma en les fissures de roques preexistents. Aquest origen fa possible que el mineral es pugui trobar en les vetes i filons que es formen en les esquerdes i cavitats de les roques, on generalment solen entapissar les parets. També és possible trobar diminuts cristalls d'aquest mineral en moltes roques sedimentàries, on es forma com a mineral d'alteració. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat brookita a Espot (Pallars Sobirà),[1] a Arsèguel (Alt Urgell),[2] i a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[3]
Varietats[modifica]
Arkansita és el nom amb què es coneix una varietat morfològica de brookita provinent d'Arkansas, Estats Units, trobada també a Sibèria, Rússia.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brookita |
- ↑ 1,0 1,1 «Brookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].
- ↑ Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «Arkansite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2014].