Buenaventura Abarzuza Ferrer
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Retrat de Buenaventura Abarzuza vers 1902, en la revista Por esos Mundos, de Christian Franzen  | |
| Nom original | (es) Buenaventura de Abarzuza y Ferrer |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1843 l'Havana (Cuba) |
| Mort | 1910 (66/67 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Isidro |
 Ministre d'Estat | |
| 6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro – Manuel Mariátegui y Vinyals → | |
| Ministre d'Ultramar | |
| 4 novembre 1894 – 23 març 1895 ← Manuel Becerra Bermúdez – Tomás Castellano y Villarroya → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Alejandro García Pujol Circumscripció electoral: la Vila Joiosa | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 abril 1871 – 22 març 1873 – Josep Güell i Mercader → Circumscripció electoral: Reus | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 maig 1869 – 2 gener 1871 ← Nicolás María Rivero – Roque Barcia Martí → Circumscripció electoral: Alcoi | |
| Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític, escriptor |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Gènere | Teatre |
Buenaventura Abarzuza Ferrer (castellà: Buenaventura de Abarzuza y Ferrer) (l'Havana, 1843 - Madrid, 1910) fou un polític espanyol, diputat durant el sexenni democràtic i ministre durant la restauració borbònica.
De jove fou amic d'Emilio Castelar i professà el republicanisme. Va donar suport la revolució de 1868 i fou elegit diputat del Partit Democràtic pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869. Posteriorment fou elegit diputat del Partit Republicà Democràtic Federal pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872, i pel de la Vila Joiosa a les 1873. El 1873 fou nomenat ambaixador de la Primera República Espanyola a Londres. Va col·laborar amb el diari La Democracia.
Després de la restauració borbònica va formar part del directori del Partit Republicà Possibilista, amb el qual fou escollit senador per la província d'Osca el 1882-1883, el 1886, el 1893-1894, de 1896 a 1902 i senador vitalici des de 1903. Va ser ministre d'Ultramar del 4 de novembre de 1894 a 23 de març de 1895, sota el govern de Práxedes Mateo Sagasta, i va promoure una sèrie de reformes administratives per tal d'atreure's als autonomistes cubans moderats.
El 1898 va formar part d'una delegació enviada per a negociar el tractat de París, després de la guerra hispano-estatunidenca. També va ser ministre d'estat de 6 de desembre de 1902 a 20 de juliol de 1903, sota el govern de Francisco Silvela. També va estrenar una peça de teatre en vers, Una historia de amor, que no va tenir èxit.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buenaventura Abarzuza Ferrer |
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
- Fitxa del Senat
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Becerra Bermúdez |
Ministre d'Ultramar 1894 - 1895 |
Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya |
| Precedit per: Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro |
Ministre d'Estat 1902 - 1903 |
Succeït per: Manuel Mariátegui y Vinyals |
.jpg)
