Buonanotte Bettina
  | |
| Tipus | obra dramaticomusical |
|---|---|
| Autor | Garinei e Giovannini (en)  |
| Compositor | Gorni Kramer |
| Llengua | italià |
| Gènere | comèdia |
| Data de publicació | 14 novembre 1956 |
| País d'origen | Itàlia |
| Escenògraf | Giulio Coltellacci |
| Coreògraf | Donald Sadler |
| Teatre | Teatro Vittorio Alfieri (en) |
| Direcció | Garinei e Giovannini (en) |
Buonanotte Bettina és un musical italià de Garinei i Giovannini escrit en 1956 i estrenat en 1958. Les personatges principals són Andrea i la seva esposa Nicoletta.[1][2]
Argument[modifica]
El pare d'Andrea i la mare de Nicoletta amaguen o revelen una atracció entre ells. L'editor romà Colibò troba un manuscrit d'una novel·la titulada "Bona nit Bettina", per casualitat en un taxi.
El contingut és calent. Amb tons que oscil·len entre l'atrevit i el romàntic, relata les sensuals trobades entre Bettina i el rude camioner Joe. L'editor considera el treball com un descobriment editorial i es proposa trobar a l'autor. Nicoletta, una jove i discreta esposa, descobreix que la seva novel·la s'està convertint en un esdeveniment editorial i té la intenció de contactar amb Colibò per ser reconeguda com a autora.
Andrea, l'espòs de Nicoletta, empleat de banc, no es veu a si mateix com un Joe tan masculí, i el sorprèn la imatge pública de la seva esposa com una aventurera luxuriosa. Li agradaria que ella romangués desconeguda, usant un pseudònim, sospitant una autobiografia de Nicoletta en la novel·la, consumint-se de gelosia.
Produint-se malentesos i esdeveniments imprevistos de tota mena, la novel·la condueix a un final bastant tranquil·litzador.[3]
Adaptació per al cinema[modifica]
També hi ha una versió cinematogràfica de 1967 dirigida per Eros Macchi.
Bibliografia[modifica]
- Rita Cirio - Pietro Favari, Sentimental. ll teatro di rivista italiano, Bompiani, 1974
- Mariagabriella Cambiaghi (a cura di), Il teatro di Garinei e Giovannini, Bulzoni Editore, 1999
- Felice Liperi, I padri di Rugantino, Rai Libri, 2001
- Lello Garinei - Marco Giovannini, Quarant'anni di teatro musicale all'italiana, Rizzoli, 1985
- Pietro Garinei, Tutto G&G – Il meglio della commedia musicale, Gremese, 1996
- Morando Morandini, Sessappiglio. Gli anni d'oro del teatro di rivista, Il Formichiere, 1978
Referències[modifica]
- ↑ Biblioteca nacional de la República Argentina. Archivo Digital. «María Cuadra. Alberto Closas "Buenas noches, Bettina"» (en castellano), 2012. [Consulta: 23 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ BUONANOTTE, BETTINA! di Garinei & Giovannini Consultat el 23 de novembre de 2020.
- ↑ «Buenas noches, Bettina». [Consulta: 24 novembre 2020].