Butlerita
 Butlerita | |
|---|---|
 Botriògen (cristalls vermells), butlerita (tons ataronjats) i copiapita (masses d'aspecte terrós) | |
| Fórmula química | Fe3+(SO₄)(OH)·2H₂O |
| Epònim | Gurdon M. Butler  |
| Localitat tipus | mina United Verde, Jerome, Districte Verde, Black Hills, Comtat de Yavapai, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.01 |
| Dana | 31.9.1.1 |
| Heys | 25.10.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,51Å; b = 7,37Å; c = 5,85Å; β = 108,87° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | taronja fosc; groc clar-taronja en llum transmesa |
| Macles | molt comunes en {105} |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,55 g/cm³ (mesurada); 2,53 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,593 a 1,604 nβ = 1,665 a 1,674 nγ = 1,731 a 1,741 |
| Birefringència | δ = 0,138 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Símbol | Btl |
| Referències | [1] |
La butlerita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada per Carl Lausen l'any 1928 en honor de Gurdon Montague "Monty" Butler, geòleg de mines i professor a la Universitat d'Arizona. És un dimorf de la parabutlerita.
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la butlerita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, meta-aluminita , parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.
Característiques[modifica]
La butlerita és un sulfat de fórmula química Fe3+(SO₄)(OH)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Formació i jaciments[modifica]
A la seva localitat tipus es va formar per oxidació de la pirita en un foc de mina en reacció amb els component per a intentar apagar-lo: aigua, vapor i CO₂. En la mateixa localitat va ser trobat associat amb copiapita. A més a més de la localitat tipus s'ha descrit a l'Argentina, Xile, la Xina, Cuba, Alemanya, Hongria, l'Iran, el Marroc, Polònia, Rússia i els EUA.