Càstor Vilà i Custodio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1884  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 1959 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Càstor Vilà i Custodio (Sabadell, 1884 - 1959) va ser un músic, pianista i compositor català. Emprà el pseudònim Victor Sala.[1][2]
Biografia[modifica]
Fill del prestigiós professor de música i distingit compositor de piano Francesc Vilà i Campdepadrós,[3] va ser pianista i director del Quintet Artístic[4] que el 1911 acompanyava les pel·lícules mudes que es projectaven al Salón Imperial de Sabadell.
Compongué un cert nombre de ballables, sardanes[5] i algunes peces fàcils per a l'aprenentatge del piano. Agustí Borgunyó li dedicà un vals[6] i Francesc Trabal n'elogià les qualitats com a compositor[7]
| « | Justament pocs trobarem a Sabadell que, quant a sardanes fa referència, haguessin destinat tant d'amor a la nostra dansa i li dediquin l'esforç que En Vila hi ha dedicat | » |
| — Francesc Trabal, Diari de Sabadell, 1926 | ||
Obres[modifica]
- Alá, fox-trot oriental (1936)
- Buby (1926), fox-charleston
- Dandy (1928), fox-trot
- Danza marroquí, enregistrada[8]
- Ecos del harén, capricho oriental (1929)
- En el país de los molinos, danza holandesa (1917)
- Faraón (1936), fox-zambra
- Fiesta andaluza, fox rumba
- Flor de sol (1936), pas-doble
- Flores musicales, colección de seis piezas fáciles para piano
- Granadino (1926), pas-doble
- Miss Flay, polca (1916)
- Nuits de Paname (1934), java
- Salomé, danza oriental (1917)
- El Senegal, one-step (1928)
- Smart, schotis-Boston
- Triana, danza gitana (1917)
- Valse poétique, triple Boston (1928)
- Verbenero, schotisch (1929)
- Zobeida, marcha morisca, one-step
- Zulima, marcha morisca (1936)
Sardanes[modifica]
- Flors i violes
- Maria Rosa
- Una nina gentil
- Pastoral (1929)
- Pastoreta gentil
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Càstor Vilà, al web "Músics per la cobla"». Arxivat de l'original el 2014-01-16. [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ El nom de Càstor Vilà apareix escrit amb vacil·lacions ortogràfiques, segons les fonts: Castor o Vila. Per aquest article s'ha adoptat el criteri del catàleg d'autoritats de la Biblioteca Nacional d'Espanya, que remet a una partitura publicada en vida de l'autor («Dades biogràfiques, al web d'autoritats». [Consulta: 1r gener 2014].)
- ↑ Francesc de Paula Vilà i Campdepadrós (Caldes de Montbui, 1855 - Sabadell, 30 de desembre del 1927) ( «Necrològica». La Veu de Catalunya, 11-01-1928, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 15 gener 2014]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.) va ser un prestigiós professor de música i distingit compositor de piano ( «Notícia de Francesc de P. Vilà». La Veu de Catalunya, núm. 9866, 13-01-1928, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 15 gener 2014]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.) Hom en pot saber més consultant l'article monogràfic de Joan Montllor i Pujal: Arrahona, Joan d' «Biografies dels que han fet música a Sabadell: Francesc Vila Campdepadrós». Garba, Núm. 32-34, novembre 1922, pàg. 67.
- ↑ Al Quintet Artístic, únicament documentat el 1911, el succeí el "Quintet Imperial" d'en Cebrià Cabané. (Lluís i Falcó, Josep «Música y músicos en la Cataluña silente». Actas del V Congreso de la A.E.H.C., 1995, pàg. 95-105.)
- ↑ «Sardanes de Càstor Vilà, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ "A mi amigo Castor Vila" ( Preludio de amor, vals-Boston, premiado en los Concursos de Arte Musical. Madrid: Ildefonso Alier, 1916.)
- ↑ «Un nom oblidat». La Veu de Catalunya, núm. 9399, 16-07-1936, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 15 gener 2014]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ Orquesta Sinfónica de Barcelona. Fiesta andaluza. Barcelona: Vergara, 1961. Disc LP amb obres de Federico Chueca, Joan Dotras, Rafael Ferrer, José María Franco, Esteve Fusté, G.Luaño, Joaquim Malats, J.M. Pla (Pla i Mateu?), Eduardo Sainz de la Maza, Joaquim Serra i Castor Vilà
Bibliografia[modifica]
Joan d'Arrahona «Biografies dels que han fet música a Sabadell: Castor Vila Custodio». Garba, Núm. 32-34, novembre 1922, pàg. 67.