Cabildo de Buenos Aires
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu, casa històrica i monument  | |||
| Arquitecte | Andrea Bianchi | |||
| Construcció | 1725 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montserrat (Argentina) | |||
| Localització | Bolívar 65 Ciudad Autónoma de Buenos Aires | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Govern de l'Argentina | |||
| Lloc web | cabildonacional.cultura.gob.ar | |||
El Cabildo de Buenos Aires, com es coneix l'edifici que albergava la institució del mateix nom, era la seu capitular de l'administració colonial d'Espanya a la ciutat de Buenos Aires, que va prendre importància al designar-se capital del Virregnat del Riu de la Plata creat el 1776. Situat al carrer Bolívar 65, ocupa un solar assignat per Juan de Garay el 1580 enfront de la plaça de Maig, centre fundacional de la ciutat. Durant la Revolució de Maig de 1810 es va pronunciar en aquest edifici la Primera Junta, òrgan de govern subrogant de l'autoritat virregnal i el primer al territori amb fins republicans i clarament independentistes. L'edifici, declarat Monument Històric Nacional des de l'any 1933, fou objecte de successives alteracions, fixant-se el seu aspecte actual l'any 1940. Avui acull el Museu Històric Nacional del Cabildo i de la Revolució de Maig.
Aspectes històrics[modifica]
Primera construcció[modifica]
El 3 de març de 1608 i a conseqüència de l'absència d'un edifici propi, l'alcalde Manuel de Frías va proposar la necessitat de construir un cabildo. Aquest es finançaria per mitjà dels nous impostos a les naus que entraven i sortien del port de Buenos Aires. La seva construcció va finalitzar cap 1610, tot i que al cap de poc van començar diverses remodelacions a la seva forma original que van acabar 200 anys després. El 1612 van concloure les obres de les Cases del Cabildo, que incloïen un solar i locals que després es llogarien. En quedar-se petit en pocs anys, les autoritats van deixar de reunir-se allà per a fer-ho a la casa del governador i finalment al Fortí de Buenos Aires (després la casa Rosada). Com que durant alguns anys no es va realitzar cap mena de manteniment, l'edifici prompte va estar en ruïnes.
Segona construcció[modifica]
Al maig de 1682, les autoritats van proposar la construcció d'un edifici de dues plantes, que contindria: a la planta alta: sala Capitular i arxiu; a la planta baixa: presó per a persones privilegiades, masmorres comuns, habitacions per als guardes, jutges i escrivans,... El 23 de juliol de 1725 s'inicià la construcció del nou edifici que va ser paralitzada per tornar a iniciar-se el 1731. El 1764, es donà per acabada la torre del Cabildo, tot i que al moment de produir-se la Revolució de Maig, el 1810, l'edifici encara no es trobava íntegrament finalitzat.
Presó[modifica]
Després de la seva construcció, el Cabildo fou utilitzat com a recinte per a les autoritats i com a presó, ja que no existia cap altre lloc per acollir als presoners.
Torre del Cabildo[modifica]
El 1880, l'arquitecte Pedro Benoit va aixecar la torre deu metres col·locant una cúpula emblavida. En aquesta reforma la teulada va perdre les seves característiques teules. Aquesta nova torre fou demolida el 1889.
Demolició parcial del Cabildo[modifica]
El segon edifici comptava amb onze arcades a cada planta. Però el 1894, degut a l'obertura de l'Avinguda de Maig, es va haver d'enderrocar una ala del Cabildo, amb la qual van desaparèixer tres arcs del costat nord. La simetria frontal de l'edifici es va perdre fins al 1931, quan es van destruir els tres arcs del costat sud per obrir la diagonal Julio A. Roca.
Edifici actual[modifica]
De les onze arcades originals, tan sols en van quedar cinc. Segons l'historiador Enrique de Gandía, el Cabildo no fou destruït completament gràcies als esforços del diputat nacional Tomàs Santa Coloma i del seu fill director de l'Arxiu Històric Nacional. El 1940, l'arquitecte Mario Buschiazzo va recrear l'aspecte del Cabildo colonial, retirant elements d'estils posteriors, basant-se en diferents documents històrics. Van ser reformats els terrats, la forja i la fusteria. La torre es va reconstruir amb una altura menor que a l'època colonial en un intent de simular les proporcions de l'edifici sense restituir les parts destruïdes.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabildo de Buenos Aires |