Calciocatapleiïta
 Calciocatapleiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | CaZrSi₃O9·2H₂O |
| Epònim | catapleiïta i calci  |
| Localitat tipus | Massis alcalí de Burpala, riu Maigunda, Conca del riu Mama, Buriàtia, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CA.15 |
| Dana | 59.2.2.2 |
| Heys | 14.10.20 |
| Propietats | |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,603 nε = 1,639 |
| Birefringència | δ = 0,036 la imatge mostra el rang de colors de la interferència de birefringència (a 30µm)
i no té en compte la coloració de mineral |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Símbol | Cctp |
| Referències | [1] |
La calciocatapleiïta és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en al·lusió a la seva composició, que té calci com a catió dominant, i a la seva relació amb la catapleiïta, de la qual n'és l'anàleg mineral.[1]
Característiques[modifica]
La calciocatapleiïta és un silicat de fórmula química CaZrSi₃O9·2H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calciocatapleiïta pertany a «09.CA - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 3 [Si₃O9]6- (dreier-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazirita, benitoïta, pabstita, wadeïta, catapleiïta, pseudowol·lastonita, margarosanita, walstromita i bobtrail·lita.
Jaciments[modifica]
La calciocatapleiïta va ser descoberta al massis alcalí de Burpala, al riu Maigunda (Conca del riu Mama, Buryatia, Rússia). També ha estat descrita al Canadà, els Estats Units, Grècia, Hongria, Mongòlia i Suècia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Calciocatapleiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].