Callastre
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Comarca | Alta Cerdanya | |||
|
| ||||
| Municipi | Estavar  | |||
Callastre és un antic llogaret de la comuna d'Estavar, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.
Està situat[1] a 1.320 m d'altitud, en un dels contraforts al sud del Pla de la Perxa, proper al rierol de Beuell i no gaire lluny del mas de Rondola. La línia de ferrocarril de la Cerdanya passa a la vora d'aquest nucli, a menys distància de l'Estació d'Estavar que no pas Bajande o, especialment, Estavar, més allunyats.
El Canal de Callastre, que pren l'aigua del riu Eina, rega una extensa àrea del terme de Sallagosa; desemboca en el Segre prop de Bajanda.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines explica[2] l'origen d'aquest topònim en el seu Onomasticon Cataloniæ. Així, el topònim Callastre és diferent, en el seu origen, de molts altres topònims cerdans: a diferència de l'origen iberobasc de molts d'ells, Callastre prové del llatí: de callis (passadís, corriol en especial de bestiar), amb el sufix -astre, de caràcter diminutiu.
Història[modifica]
Hom el troba documentat ja al segle xiii com una de les propietats del vescomtat d'Èvol. Per aquest lloc passava la Strata Ceretana, que el comunicava amb els altres dos nuclis de la comuna, Estavar i Bajanda. En els fogatges del 1515 i del 1553[3] hi surt indicat un únic foc. Al llarg dels temps, el nom ha patit algunes vacil·lacions en la grafia: Callastre (1265), Cayllastre (1288), Callastres (ss. XVI, XVII), Collestres (segle XVIII). A principis del segle XXI Callastre ha quedat reduït pràcticament a una sola explotació agrícola, especialitzada en la producció de mel.
Callastre a la literatura[modifica]
L'escriptor Jordi Pere Cerdà, fill de la veïna Sallagosa, li dedica el conte Callastres en el seu llibre[4] Col·locació de personatges en un jardí tancat.
Referències[modifica]
- ↑ Callastre en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Coromines, 1995.
- ↑ «Fogatge du Roussillon en 1553».
- ↑ Cerdà, 1996.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «62 - Estavar». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Cerdà, Jordi-Pere. Col·locació de personatges en un jardí tancat. Barcelona: Columna Edicions, 1996 (Col·lecció Clàssica). ISBN 978-84-7809-437-0.
- Coromines, Joan. «Callastre». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi - C). ISBN 84-7256-902-0.
- Iglésies i Fort, Josep. «El fogatge de 1515, a cura de Gaspar Feliu». A: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 9. Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Històrics, 1998. {{url= http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062%5C00000009.pdf%7Ctítol=PDF}} Pàgina web de l'IEC amb aquesta publicació.
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Estavar». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.