Camforquinona
| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|---|
| Massa molecular | 166,099 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₁₄O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 200 °C |
La camforquinona, també coneguda com a 2,3-bornandiona, és un fotoiniciador utilitzat per curar (endurir) compoòsits dentals.[1]
La polimerització és induïda molt lentament per la camforquinona, de manera que les amines com la N,N-dimetil-p-toluidina o la N-fenilglicine se solen afegir per augmentar la velocitat de curat.[1]
Absorbeix molt dèbilment a 468 nm (coeficient d'extinció de 40 M−1·cm-1) donant-li un color groc pàl·lid.[1] La fotoexcitació resulta en una formació gairebé quantitativa del seu estat triplet a través de l'encreuament intersistemes i una fluorescència molt feble.[2]
Es pot hidrolitzar mitjançant l'enzim 6-oxocamfor hidrolasa.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Jakubiak, J.; Allonas, X.; Fouassier, J.P.; Sionkowska, A.; Andrzejewska, E.; Linden, L.Å.; Rabek, J.F. «Camphorquinone–amines photoinitating systems for the initiation of free radical polymerization». Polymer, 44, 18, agost 2003, pàg. 5219–5226. DOI: 10.1016/S0032-3861(03)00568-8.
- ↑ Allonas, Xavier; Fouassier, Jean-Pierre; Angiolini, Luigi; Caretti, Daniele «Excited-State Properties of Camphorquinone Based Monomeric and Polymeric Photoinitiators». Helvetica Chimica Acta, 84, 9, 19-09-2001, pàg. 2577. DOI: 10.1002/1522-2675(20010919)84:9<2577::AID-HLCA2577>3.0.CO;2-Q.