Can Garcini
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Xiprer, 40-46 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30244 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2858 | |||
| Bé d'interès documental | ||||
Can Garcini és una masia situada al carrer del Xiprer, 40-46 del barri d'El Guinardó a Barcelona, catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'una masia catalana de planta basilical. En lʼactualitat consta de planta baixa i dues plantes pis i està configurada per tres volums, els dos laterals amb una planta menys. Hi destaca el porxo, o galeria recolzada a lʼest de lʼedifici i que originàriament era al descobert, estructurada amb pilars de secció quadrada rematats per una senzilla impostura motllurada, dʼon arrenquen els arcs de mig punt. Les obertures són de llinda plana i estan presidides per un balcó que sʼobre damunt la porta dʼaccés. A la planta principal, hi trobem la típica distribució en que les habitacions es disposen al voltant dʼuna gran sala, les golfes han estat habilitades com a habitatge. La coberta és a dues aigües en el cos central (tot situant gerros ceràmics al capcer i als extrems) i plana als cossos laterals. Es tracta dʼun dels pocs referents dʼarquitectura rural al Guinardó.[2]
A la sala gran del primer pis, el propietari tenia una valuosa biblioteca amb un fons aproximat de 25000 volums, especialitzada en Dante i la literatura italiana. Està envoltada de jardí, té un pou d'aigua i una tanca la separa del carrer.[2]
Història[modifica]
El primer propietari del qual es té constància va ser Joan Gordi (o Guàrdia) l'any 1739,[3] de qui va passar a mans del seu fill Bartomeu Gordi, que n'era el propietari l'any 1796.[3][2] Inicialment, sʼanomenava Torre de la Concepció, i més endavant rebé el nom popular de «la Trinxera», ja que quedava enclotada respecte als marges del camí que anava cap a l´actual Passeig de Maragall, llavors anomenat carretera de la Garrotxa.[3]
El 4 de juliol del 1802, els Gordi vengueren la propietat a Josep Gaietà Garciny (o Garcini) de Salomó, alcalde major i tinent del corregidor de Barcelona, d'on prové el nom actual.[4] El 1803, Garcini hi va fer construir una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que fins i tot va ser consagrada.[3] L'1 de novembre del 1822, Garcini i el seu fill Josep Maria Garcini i Pellicer, vengueren la propietat a Salvador Mas i Ribé, «metge dels exèrcits».[4]
El 28 d’octubre de 1828, la finca va passar a les mans del procurador causídic Joan Puiggarí (vegeu La Industrial Cotonera), que el 1832 la va permutar per uns terrenys de Sarrià propietat de Manuela de Magarola i d’Ardena, muller de Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany (vegeu Can Pinyol).[4]
El següent propietari va ser el seu fill, Manuel de Miquel i de Magarola, que el 25 de febrer del 1882 feu testament en favor del seu nebot Lluís Ferran d'Alòs i de Martín, casat amb Gertrudis de Dou i Moner i primer marquès de Dou.[3][4] L'agost del 1904, el masover Isidre Puigdomènech i Rovira es va fer càrrec de les terres, que va dedicar al cultiu de flors i de plantes, que la seva muller venia a la Rambla.[4][2]
Lluís Ferran d'Alòs va morir el 27 de desembre del 1904,[4] i el 1913 s'hi instal·là el seu fill Ramon d'Alòs-Moner i de Dou i la seva esposa Maria Maltese i Fiodo.[4] Ramon d'Alòs va morir poc després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939, i la propietat va passar a mans del seu fill Lluís d’Alòs-Moner i Maltese, que va morir el 23 de novembre del 1999.[4]
El 2005, la família va vendre Can Garcini a la immobiliària Núñez i Navarro,[4] que el novembre del 2013 signà un conveni privat amb l'Ajuntament de Barcelona per a fer una permuta entre dues finques seva (una d'elles Can Garcini) i uns terrenys municipals propers al Parc del Castell de l'Oreneta.[4] Tanmateix, l'oposició dels veïns de Sarrià va frustrar el projecte, i el 14 d’abril del 2016 se n'aprovà definitivament la requalificació com a equipament públic per a la gent gran, iniciant-se els tràmits d’expropiació.[4] Finalment, l'Ajuntament va adquirir Can Garcini per 7 milions d'euros, i el diumenge 13 de maig del 2017 s'hi va celebrar una jornada de portes obertes.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Can Garcini». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Can Garcini». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Dades històriques de la Torre Garcini». Passatge Garcini. AAVV Passatge Garcini, 05-02-2011. [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Corbera Palau, 2014.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Garcini |
- Bou i Roura, Lluís. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-991-6.
- Corbera Palau, Joan «Can Garcini i els Alòs. Història d’una masia i d’una antiga família del Guinardó». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 4, 2014.