Can Viladevall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Viladevall
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XVI
Característiques
Estil arquitectònicGòtic, obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Jordi Desvalls (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Eras
Map
 42° 04′ N, 2° 57′ E / 42.07°N,2.95°E / 42.07; 2.95
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC21746 Modifica el valor a Wikidata

Can Viladevall és una obra de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Detall d'una finestra o balcó

És una típica mansió benestant de grans dimensions. Té planta, pis i golfes (en algunes zones). Teulada a una vessant coberta amb teula.[1] Les obertures alternen dues solucions: rectangulars i de mig punt, llevat d'algunes de la façana que són conopials.[1]

La façana presenta portalada dovellada i les finestres conopials de reminiscències medievals. Té un pati interior amb altes galeries amb arcades de mig punt sostingudes per senzilles columnes. A la part baixa s'obren dos grans obertures de mig punt.[1] La majoria de les portes i finestres es troben dovellades i hi ha alguna finestra amb decoració.[1]

Història[modifica]

Fou una de les cases més importants del lloc. Posseïen finques arreu del terme. Venen documentats repetidament a les testamentaries dels segles xv, xvi i xvii i en testament atorgat el maig de 1771 consta que Salvador Viladevall deixa com a usufructuària dels seus béns l'esposa Gertrudis Viladevall, mare de Joaquim Viladevall, que institueix com a hereu.

Esta en bon estat de conservació i té un hort i un molí.[cal citació]

Els Viladevall són esmentats al segle xix com a dirigents del consistori municipal. Ja morts els senyors Casamor, descendents dels Viladevall, heretà la casa la senyora Assumpció Vilaseca, vídua Nogué.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Viladevall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 novembre 2016].