Capella de Sant Marc (Catedral de Barcelona)
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Capella  | ||
| Part de | Catedral de Barcelona | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | ||
La Capella de Sant Marc és una capella promoguda pel gremi dels sabaters, situada als peus de la nau de l'Evangeli de la Catedral de Barcelona. Hi trobem un retaule dedicat a Sant Marc elaborat per Bernat Vilar el 1683 i daurat per Josep i Francesc Vinyals el 1692. Recobrint tots els murs hi ha diferents pintures: tant Sant Marc escrivint els Evangelis i Prendiment i martiri de Sant Marc com les pintures de les voltes, són de Francesc Tramulles i Roig (1722-1773) de 1763; segons Mercader[1] el Sant Sopar i Sopar a casa d'Emaús serien de Francesc Pla “el Vigatà” (1743-1805) de 1775-1780. Al tractar-se de la capella dels sabaters també hi podem observar diferents representacions de l'ofici.
El gremi de sabaters i història de la capella[modifica]
El gremi dels sabaters es va fundar a inicis del segle xiii, el 1213 van demanar una capella per poder-se reunir i celebrar oficis. Es tracta d'un gremi que es va formar per afrontar les moments més difícils però que aviat va anar creixent juntament amb les seves riqueses fins a esdevenir un dels gremis més importats de la ciutat de Barcelona.
Un cop l'any es reunien a la seva capella per celebrar un ofici solemne en honor del seu patró. Tenien com a patró a sant Marc Evangelista del qual utilitzaven el símbol del lleó com a emblema gremial en tots els ornaments. La tria d'aquest sant anava lligada a la llegenda de sant Anià, un sabater d'Alexandria que va ser evangelitzat per sant Marc després que aquest li curés una ferida que s'havia fet al reparar-li una sandalia.[2] La primera capella del 1213 estava situada al claustre de la catedral romànica (actualment desapareguda), segurament es tractava d'un altar adossat al mur i protegit per un arcosoli. L'any 1346, després de la finalització de la catedral gòtica, van obtenir una capella a l'interior de la catedral, a la nau de l'Evangeli, segurament va ser pagada pel mateix gremi, ja que hi ha una sabata en relleu a la clau de volta. Aquesta capella estava decorada amb un retaule segurament d'Arnau Bassa de sant Marc i sant Anià amb tapins i sabates, que actualment es troba a Manresa. El 1421 el gremi va anar a la capella del costat que era més espaiosa, provocant la necessitat d'encarregar un retaule (actualment perdut) de majors dimensions i sumptuositat a Bernat Martorell.[3] Al s. XVI, amb l'arribada de les idees renaixentistes i posteriorment barroques, les decoracions gòtiques se substitueixen completament: el 1682 es convoca un concurs per l'elaboració d'un nou retaule plenament barroc amb columnes salomòniques i alts relleus dins de cornises i entaulaments clàssics, del qual resulta vencedor Bernat Vilar. Finalment, la capella es va completar el 1763 amb la incorporació de les pintures de Francesc Tramulles.
El retaule[modifica]
El retaule és de finals del s. XVII, obra de l'escultor Bernat Vilar (1683) i dels dauradors Josep i Francesc Vinyals (1692) i del pintor Magí Torrabruna (1740), de tipus “barroc salomònic i ornamental”,[4] on s'aprecia una major preponderància de la fornícula central davant la retícula compartimentada dels primers altars barrocs, inspirats en fórmules gòtiques i renaixentistes.
El retaule està format per dues fornícules a l'eix central amb les imatges de Sant Marc i la Mare de Déu. En el primer cos, flanquejant la figura del sant, hi ha representats en relleu dos episodis de la vida i passió de sant Marc; al segon cos, flanquejant la figura de la Mare de Déu, hi ha representades, també en relleu, histories de sant Anià i sant Salvador d'Horta,[5] Sant Salvador d'Horta també és un sant sabater. La seva història explica que va ser enviat a Girona per aprendre aquest ofici que aviat va abandonar per incorporar-se a la regla franciscana.[6]
Actualment té un manifestador sobre la predel·la central que es feia servir per conservar el Sant Sagrament; és per això que la decoració de la capella, a part de fer referència al gremi dels sabaters, també ho és de l'Eucaristia, amb exaltacions al pa i al vi; és a dir, al Cos i a la Sang de Crist.
Les pintures[modifica]
La pintura de Francesc Tramulles suposa la introducció de corrents barrocs setcentistes europeus a Catalunya gràcies a la seva formació internacional a Madrid i París, on va poder observar els corrents estilístics que s'anaven introduint a la Cort. La primera estada de Tramulles a Madrid va ser del 1746 al 1747 i a la seva tornada a Barcelona va fundar, juntament amb 13 artistes més, una acadèmia que va funcionar durant set anys. El 1754 sol·licita i se li concedeix el títol d'acadèmic supernumerari després d'haver estat un any a París, i el 1762 i 1763, envia dues cartes a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando per demanar que s'estableixi una seu a Barcelona.[7]
Sant Marc escrivint els Evangelis i Prendiment i martiri de Sant Marc[modifica]
Sant Marc escrivint els Evangelis i el Prendiment i martiri de sant Marc estan situades a les parets laterals de la capella, cada una a una banda del retaule. Són dues pintures a l'oli sobre tela adossades al mur.
A la pintura de Sant Marc escrivint els Evangelis apareix el sant assegut davant un petit pupitre que sembla una ara romana amb una ploma a la mà i els evangelis al davant; està girat mirant a sant Pere que es troba darrere seu. Just a sobre del sant hi ha un grup d'angelets que volen tot jugant i porten diferents atributs, estan representats amb les cames i el cos en escorç. Tramulles ha situat l'escena a l'exterior envoltat per arquitectures clàssiques, al fons s'hi endevina un obelisc i la columna Trajana.
A la pintura del Prendiment i martiri de Sant Marc situa l'escena en un espai d'arquitectura clàssica i al fons es veu com s'apropa una tempesta i un terratrèmol que sembla reflectir la violència de l'escena principal.
Francesc Tramulles tracta aquestes dues composicions amb diferents focus de llum il·luminant o deixant a la foscor allò que més li interessa, d'aquesta manera també intensifica la sensació de volum de les diferents figures i objectes, i provoca sensació de moviment dins la composició. Per tal d'aconseguir un to més naturalista el pintor incorpora grups de personatges drets o asseguts en diferents posicions que es barregen amb la representació espiritual del tema. Aquests personatges també ofereixen més profunditat a la pintura, ja que es van difuminant fins als últims plans. Aquesta profunditat també es veu potenciada pel fet de situar tota la força de l'escena en un sol punt, sant Marc, i per obrir la composició cap als laterals. Francesc Tramulles concep les pintures com una representació en moviment.[8]
-
"Sant Marc escrivint els Evangelis", pintura de Francesc Tramulles -
"Prendiment i martiri de sant Marc", pintura de Francesc Tramulles
Sant Sopar i Sopar a casa d'Emaús[modifica]
Aquestes dues pintures estan situades als segments alts de la volta, on s'adapten perfectament al marc arquitectònic, a banda i banda de la capella. Es tracten de dues pintura de tremp sobre tela i encolades al mur, d'unes dimensions de 275 x 225 cm.
El Sant Sopar esta dividit en dues zones. En la zona inferior, que és on es desenvolupa tota l'escena, trobem a Crist en gest de benedicció a l'extrem de la taula, una taula on es deixa ben a la vista el pa i el vi. Al seu voltant hi ha els dotze apòstols en diferents expressions. Sant Joan es troba a la dreta de Crist mentre que Judes es troba a la banda oposada portant la bossa amb els diners de la traïció, tot girant-se d'esquenes. A la zona superior de la composició hi ha representat l'espai arquitectònic on se situa l'escena principal, es tracta d'una arquitectura sumptuosa amb arcs, motllures i cortinatges.
El Sopar a casa d'Emaús també esta dividit en dues zones. A la zona inferior és on es desenvolupa l'escena principal, Crist està situat al centre assegut darrere una taula mentre aixeca el pa. A banda i banda i ha dos dels seus deixebles que es mostren estupefactes en reconèixer Crist. Al terra, davant de la taula, hi ha una gerra de vi i una cistella plena de pans (recorden a l'Eucaristia) i un gos que observa els protagonistes. A la dreta del grup, just darrere seu, hi ha un servent que està al marge del fet que està succeint. A la zona superior el pintor ha situat l'escena en un fons arquitectònic amb arcs i pilars, al fons hi ha una escalinata amb un personatge que puja.
El Sant Sopar simbolitza la Transsubstanciació de Crist, mentre que el Sopar a casa d'Emaús simbolitza l'aparició de Crist Salvador davant de dos deixebles seus tres dies després de la Crucifixió, rememorant d'aquesta manera la benedicció del pa i el vi. Així doncs totes dues pintures representen episodis molt importants pel cristianisme.
Es tracta de dues composicions clares, amb pocs personatges que s'adapten a l'espai pictòric i a l'arquitectònic, tot col·locant-les a la part inferior de la composició. Tot plegat te una aparença escenogràfica degut a la utilització dels cortinatges i a la gestualitat de les figures, sobretot de les mans. Per altra banda, els rostres no resulten molt expressius i repeteixen uns canons molt estereotipats amb barbes llargues i ulls ametllats, mentre que el fons arquitectònic sí que està molt detallat sobretot pel que fa a la textura de diferents materials com el vidre de les copes, la brillantor de les gerres o els cistells.[9]
Pintures de la volta[modifica]
La capella està tancada per dues voltes de creueria -aquestes voltes normalment es deixaven amb la pedra vista però en aquest cas estan cobertes per pintures murals amb motius florals i angelets. Es tracten de pintures al tremp sobre tela encolades directament sobre el mur o en bastiments de fusta en el segon tram, d'unes dimensions de 430 x 530 cm. Aquestes pintures es van realitzar a la segona meitat del segle xviii i s'integren perfectament a les voltes gòtiques. Segurament es van realitzar en dues etapes diferents: la primera realitzada per Francesc Tramulles, que és a qui es va encarregar la decoració de les dues voltes, i la segona realitzada possiblement per Francesc Pla “el Vigatà” després de la mort del primer.[10] L'artista va optar per rebaixar una mica l'alçada del segon tram amb les bastides de fusta per tal de poder apropar les pintures a la cresteria del retaule i millorar l'efecte de recarregament decoratiu.
Hi ha representats un ampli repertori iconogràfic d'angelets que sols o en grups voletegen i es belluguen amb total llibertat entre garlandes florals i parres, subjecten a les mans flors i palmes. Aquests angelets interactuen entre ells i amb l'espectador. Al centre hi ha un grup de quatre àngels que porten espigues de blat i parres de raïm: es tracta d'una clara referència a l'Eucaristia.
Són unes pintures plenes de dinamisme i cànons arrodonits on els angelets estan representats tot mostrant escorços per ser vistos des de baix. Tramulles utilitza unes pinzellades llargues, pastoses i nervioses amb unes tonalitats càlides, ataronjades i vermelles, que contrasten amb els tons blaus verds i blancs dels fons, sense cap predomini de la línia.
Portes del cambril[modifica]
Segons Miquel,[11] les pintures d'aquestes portes que porten al cambril de darrere el retaule, en les quals hi ha representades les figures de cos sencer de Melquisedec en una i Aaron en l'altre, són obra de Francesc Tramulles. Mercader apunta la posible autoria al pintor Magí Torrebruna, cap a 1740.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Mercader, S «Francesc Tramullas (1722 – 1773) i Francesc Pla “el Vigatà” (1743 – 1805). Noves atribucions a la catedral de Barcelona: la capella de Sant Marc». , 24-05-2016.
- ↑ Miralpeix, F., “Translació del cos de sant Marc”, a Bosch i Ballbona, J., ed., Alba daurada. L'art del retaule a Catalunya: 1600 – 1792 circa, Girona, Museu d'Art de Girona, 2006, p. 267
- ↑ Duran i Sanpere, A., Barcelona i la seva història. La societat i l'organització del treball, Barcelona, Curial, 1973 Documents de Cultura. P. 362
- ↑ Tal com ho va definir l'arquitecte Martinell, C., Arquitectura i escultures barriques a Catalunya, El barroc Salomònic (1671 – 1730), Barcelona, Ed. Alpha, 1961
- ↑ Duran i Sanpere, A., Barcelona i la..., op. cit., p. 371
- ↑ Miralpeix, Alba daurada..., op. cit., p. 267
- ↑ Quílez, F., ed., La màscara reial. Festa i al·legoria a Barcelona l'any 1764, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Barcelona, 2001, p. 103
- ↑ Miquel i Catà, C., Manuel i Francesc Tramullas, pintors. (Tesi de llicenciatura) Universitat de Barcelona, 1986 p. 114
- ↑ Mercader, S., Francesc Tramullas (1722 – 1773)..., op. cit., p. 49
- ↑ Ibidem,p. 50
- ↑ Miquel i Catà, C., Manuel i Francesc Tramullas..., op. cit., 139
- ↑ Mercader i Saavedra, Santiago «El patronatge artístic a la catedral de Barcelona: els retaules barrocs». Cartografías visuales y arquitectónicas de la Modernidad. Siglos XV-XVIII. Universitat Barcelona, 2011, pàg. 171-184.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Sant Marc |
- Alcolea, S., “La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII”. Anales y Boletín de los museos de arte de Barcelona. 1961-1962
- Miralpeix, F., “Translació del cos de sant Marc”, a Bosch i Ballbona, J., ed., Alba daurada. L'art del retaule a Catalunya: 1600 – 1792 circa, Girona, Museu d'art de Girona, 2006
- Canalda, S.; Narváez, C.; Sureda, J., eds., Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1949
- Duran i Sanpere, A., Barcelona i la seva història. La societat i l'organització del treball. Documents e Cultura, Barcelona, Curial, 1973
- Mercader, S., Francesc Tramullas (1722 – 1773) i Francesc Pla “el Vigatà” (1743 – 1805). Noves atribucions a la catedral de Barcelona: la capella de Sant Marc. Barcelona, 2011 consultat el 24/05/2016
- Miquel i Catà, C., Manuel i Francesc Tramullas, pintors. (Tesi de llicenciatura) Universitat de Barcelona, 1986
- Quílez, F., ed., La màscara reial. Festa i al·legoria a Barcelona l'any 1764, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Barcelona, 2001
- Triadó, J.R., Història de l'art català. L'època del barroc s. XVII – XVIII, Volum V, Edicions 62. Barcelona, 1983