Capolador
.jpg)
Un tallador, capolador, post o taula de trinxar, és un objecte de la vaixella tradicional, de fang o de fusta, usat preferentment per a tallar i capolar el producte de la matança del porc.[1] Morfològicament són diferents els talladors ceràmics, recipients sense anses, de fons pla o lleugerament còncau, del tallador de fusta, en general rodó, gruixut, pla i amb un ressalt al centre.
El tallador de terrissaire[modifica]
En la península ibèrica, el tallador de terrissaire està documentat arqueològicament d'ençà del segle xiv i descrit com a font amb anillo solero, paret curvilínia i llavi triangular caigut. L'interior, única part de la peça engalbada, sol decorar-se en algunes zones amb la tècnica coneguda com a verd i morat. S'han trobat talladores de dues grandàries: mitjà i gran.[2]Diversos estudis defensen i documenten la personalitat morfològica del tallador, diferenciant-ho de plats, fonts, escudelles i cassoles. Ja el 1944, Manuel González Martí parlava dels talladors, descrivint-los com a plats per a trinxar grans i plans de la família de les plates valencianes.[3] Olatz Villanueva ho desglossa d'un grup genèric d'uns sis-cents exemplars de la vaixella catalogada en una sèrie de prospeccions arqueològiques a la ciutat de Valladolid.[4] Martí i Pascual la consideren peça aliena a la ceràmica islàmica i justifiquen la seva presència en la vaixella baixmedieval valenciana per influència de l'àrea cristiana catalana.[5] Per a altres especialistes, existeixen concomitàncias en forma i ús en exemplars de cadafs musulmans localitzats en jaciments de Mallorca (Santa Catalina de Sena) i València cabdal. Se'n conserven exemples en els museus arqueològics de Terol i Saragossa.
A Àvila, on és part de la vaixella tradicional, s'acompanya d'una mitjalluna.[6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ .
- ↑ El legado judío en Aragón.
- ↑ González Martí, Manuel. La cerámica del Levante Español. Siglos Medievales. I: Loza.. Editorial Labor. Barcelona (pp. 284), 1944.
- ↑ Villanueva Zubizarreta, Olatz. Actividad alfarera en el Valladolid Bajomedieval. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico. Univ. de Valladolid (pp. 231-232), 1998. ISBN 84-7762-809-2.
- ↑ Martí, J. / Pascual, J.. "Tradición e innovación en el repertorio formal de la cerámica valenciana tardomedieval". Spanish Medieval Ceramics in Spain and the British Isles. BAR Internacional Series núm. 610 (pp. 170 y 174), 1995.
- ↑ Diccionario Etimológico Abreviado Espasa-Calpe (tomo VII). Madrid, 1957.