Carl Schoy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarl Schoy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1877 Modifica el valor a Wikidata
Bittelschieß Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDie geschichtliche Entwicklung der Polhöhenbestimmungen bei den älteren Völkern  (1911 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiSiegmund Günther i Sebastian Finsterwalder Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Essen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, historiador Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrieda Ettwig

Carl Schoy (Bittelschieß, 7 d'abril de 1877 - Frankfurt del Main, 6 de desembre de 1925) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany.

Vida i obra[modifica]

Schoy va estudiar a l'escola de mestres de Meersburg al llac de Constança amb la intenció de ser mestre d'escola com el seu pare.[1] A l'escola va demostrar un notable talent per la geografia i per la música.[2] El 1901 va ingressar a la universitat de Múnic per estudiar matemàtiques i astronomia. El 1906 va obtenir el títol de professor de matemàtiques de secundària.[3] A continuació va ser professor de secundària a diverses localitats, sobre tot a Essen. El 1911 va obtenir el doctorat per una tesi sobre el desenvolupament històric de la determinació del pols.

Durant la Primera Guerra Mundial va aprofitar per millorar els seus coneixements d'àrab i persa amb l'orientalista de la universitat de Tubinga C.F. Seybold.[4] Entre 1919 i 1921 va ser professor de la universitat de Bonn.[5] El 1925 va ser nomenat professor d'història de l'astronomia i les matemàtiques orientals a la universitat de Frankfurt[6] però va morir poc després d'una malaltia gastrointestinal que havia arrossegat durant molt de temps.

Schoy va ser un dels pioners en l'estudi i l'edició de les fonts de l'astronomia i la trigonometria de l'edat d'or de l'islam. Va ser el redescobridor d'Al-Biruní i va trobar un tractat en àrab, fins aleshores desconegut, d'Arquimedes.[7]

Referències[modifica]

  1. Spies, 1926, p. 319.
  2. Ruska, 1927, p. 83.
  3. Spies, 1926, p. 320.
  4. Spies, 1926, p. 321.
  5. Smith, 1926, p. 29.
  6. Smith, 1926, p. 28.
  7. Dauben i Scriba, 2002, p. 133.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Schoy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Carl Schoy (1877-1925) (Bibliographie)». Islamische Akademie, 2019. [Consulta: 11 gener 2020]. (anglès)