Carles Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1714  Barcelona |
| Mort | 1798 (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, arquitecte |
| Obres destacables | |
Carles Grau (Barcelona, 1714 - 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.[1]
Biografia[modifica]
Treballà al Castell de Sant Ferran de Figueres, on feu la font de la plaça. A Barcelona feu les imatges laterals (avui desaparegudes) de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l'escultura aplicada del Palau de la Virreina (1775),[2] la capella de Santa Marta (avui a l'Hospital de la Santa Creu) o la Basílica de la Mercè,[3] una obra de caràcter tardobarroc, que es va construir entre 1765 i 1775, i en la qual treballà al costat de Josep Mas i Dordal.[4] També ha deixat la seva petjada en obres com el Col·legi de Cirurgia i el Palau del duc de Sessa[1] l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona[5] o la construcció del nou altar major de la Verge del Cor de Valldonzella.[6]
Va destacar en l'intent d'impulsar l'establiment d'un acadèmia de Belles Arts a Barcelona on poder estudiar arquitectura, signant, al costat d'altres artistes del moment, una carta dirigida a sa majestat el 1758.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Grau |
- ↑ 1,0 1,1 «Carles Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcolea, Santiago «Palacio Moya, en Barcelona, y su arquitecto Josep Mas». D'art, Núm.: 1, 1972, pàg. 5-11. ISSN: 2385-3379. [Consultaː 7 de febrer de 2017]
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan. «Història de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè». Basílica de la Mercè. 20 de març de 1992. [Consulta: 7 febrer 2017].
- ↑ Montaner, 1990, p. 115.
- ↑ Mateo, Pilar (coord.). La Universitat a Cerveraː Commemoració del 1714 a la UB. Edicions Universitat Barcelona, p. 106. ISBN 978-84-475-3865-2. [Consultaː 7 de febrer de 2017]
- ↑ Trepat Céspedes, Annaa; Alcoy, Rosa (ed.). «La Verge del Cor de Valldonzellaː representació i devoció des del segle xiv fins a l'actualitat». A: L'Art medieval en joc. Edicions Universitat Barcelona, 13 d'abril de 2016. ISBN 978-84-475-3983-3. [Consultaː 7 de febrer de 2017]
- ↑ Montaner, 1990, p. 321.
Bibliografia[modifica]
- Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1 de gener de 1990. ISBN 978-84-7283-158-2.